Abella

Anthophila (abella) és un clado d'insectes, sense ubicació en categoria taxonòmica, dins de la superfamília Apoidea. Es tracta d'un llinage monofilètic en més de 20.000 espècies conegudes d'abelles. És possible que hi haja moltes més espècies que inclús no han segut descrites. Se les troba en tots els continents excepte Antàrtica i en tots els hàbitats on hi ha plantes en flors (magnoliofites o angiospermes). Estan adaptades per a alimentar-se de polen i néctar, usant el primer fonamentalment per a aliment de les larves i el segon com a material energètic.

Polinisació

Les abelles són les polinisadores més importants de les plantes de flor. Es calcula que la tercera part dels aliments humans són polinisats per insectes, fonamentalment abelles.

La majoria de les abelles són de cos pelut en pèls són plomosos; porten una càrrega electrostàtica. Tot açò ajuda a què el polen s'adherixca al seu cos. En les seues potes transferixen el polen a les canastres de polen que poden ser de dos tipos: scopes o corbícules. Algunes són molt especialisades i colecten polen d'unes poques espècies, atres són generalistes i visiten molts tipos de flors diferents. Pero en general visiten flors d'una sola espècie per un periodo de temps abans d'anar a una atra espècie, la qual cosa és beneficiós per a les plantes que requerixen polen de la mateixa espècie per a la seua fecundació.

Evolució

Les abelles o membres del clado Anthophila van evolucionar a partir d'atres Apoidea, possiblement de la família Crabronidae, és a dir d'insectes que eren depredadors d'atres insectes. En una época en el passat van substituir esta dieta per la de polen possiblement perqué caçaven insectes que visitaven flors i s'alimentaven en part del polen que cobria a les seues preses. Este escenari també es dòna en una subfamília de la família avespes, les Masarinae.

Les abelles fòssils més antigues són la Cretotrigona Prisca de Nova Jersei, Estats Units, d'edat Cretácea, membre de la subfamília Meliponinae. Més recentment es va trobar un atra abella fòsil inclús més antiga, del Cretàceu enjorn i en caràcters més primitius que la relacionen en les vespes. Se la va denominar Melittosphex burmensis i es calcula que la seua edat és d'al voltant de 100 millons d'anys. Té caràcters especialisats, apomorfias, típics d'Anthophora o siga d'abelles, pero ademés conserva dos caràcters ancestrals o plesiomorfies de les potes (dos esperons tibials i un basitars prim) que mostren el seu caràcter evolutiu de transició entre les abelles i atres grups d'himenòpters.

Els primers polinisadors no van ser abelles sino escarabats i les mosques, és dir que el síndrome floral de polinisació ya estava ben establit quan van aparéixer les abelles. L'important és que estes van desenrollar especialisacions o adaptacions ad esta funció lo que les va portar a ser els polinisadors més eficients de les flors. És possible que l'aparició d'estes adaptacions haja motivat o contribuït a la radiació adaptativa de les Magnoliophyta o plantes de flor, contribuint al seu torn a l'aument de la biodiversitat de les abelles

Dels grups vivents es considera que Dasypodaidae és el més primitiu i que és el taxón germà de totes les atres abelles. Anteriorment es creïa que Colletidae era el grup basal per tindre una llengua curta, considerada primitiva per ser semblant a la de les avespes, pero hui en dia es pensa que es tracta d'evolució convergent i no una condició plesiomórfica.