Diferència entre les revisions de "Rajos gamma"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]]. | La '''radiació gamma''' (que es representa en la lletra [[grec|grega]] [[gamma|γ]]) és una forma de [[radiació electromagnètica]], la més energètica de l'[[espectre electromagnètic]], és dir, es tracta dels [[fotons]] de [[llongitut d'ona]] més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de [[freqüència]] més alta. Estos fotons són més energètics que els [[raigs X]], també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, [[Wilhelm Röntgen|Wilhelm Conrad Röntgen]]. | ||
| − | L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]]. | + | L'[[energia]] d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en [[Electró volt|megaeletró volts]] (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10<sup>-11</sup> m o freqüències superiors a 10<sup>19</sup> Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any [[1900]] pel [[Química|químic]] [[França|francés]] [[Paul Villard]] mentres estudiava l'[[urani]]. |
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Rajos gamma| ]] | [[Categoria:Rajos gamma| ]] | ||
Última revisió del 13:37 23 nov 2024
La radiació gamma (que es representa en la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica, la més energètica de l'espectre electromagnètic, és dir, es tracta dels fotons de llongitut d'ona més curta, o dit d'una atra manera dels fotons de freqüència més alta. Estos fotons són més energètics que els raigs X, també nomenats raigs Röntgen, pel nom del seu descobridor, Wilhelm Conrad Röntgen.
L'energia d'este tipo de radiació s'acostuma a mesurar en megaeletró volts (MeV). Un Mev correspon a fotons gamma de llongituts d'ona inferiors a 10-11 m o freqüències superiors a 1019 Hz. La radiació gamma va ser descoberta en l'any 1900 pel químic francés Paul Villard mentres estudiava l'urani.