Diferència entre les revisions de "Museu de Belles Arts (Xàtiva)"
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
En el museu hi ha una sala dedicada especialment a pintors naixcuts en Espanya, a on destaquen els retrats realisats per Vicente Castell, a la coneguda família Sarthou, i el retrat de Vicente Giner pintant a [[Sorolla]]. | En el museu hi ha una sala dedicada especialment a pintors naixcuts en Espanya, a on destaquen els retrats realisats per Vicente Castell, a la coneguda família Sarthou, i el retrat de Vicente Giner pintant a [[Sorolla]]. | ||
| − | En la sala dels Retrats dels reis Borbones troben retrats dels [[Sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] dels reis Borbones i destaca en esta sala el quadro de José Amorós del retrat de [[Felipe V]], el qual és conegut per a estar cap avall en motiu de que en l'any [[1940]], el conservador Carlos Sarthou el va colocar en esta posició, en venjança simbòlica cap a este monarca per haver ordenat l'incendi i destrucció de Xàtiva durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Des de llavors permaneix en esta postura. | + | En la sala dels Retrats dels reis Borbones troben retrats dels [[Sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] dels reis Borbones i destaca en esta sala el quadro de José Amorós del retrat de [[Felipe V]], el qual és conegut per a estar cap avall en motiu de que en l'any [[1940]], el conservador Carlos Sarthou el va colocar en esta posició, en venjança simbòlica cap a este monarca per haver ordenat l'incendi i destrucció de Xàtiva durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Des de llavors permaneix en esta postura. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 18:33 12 nov 2024
El Museu de Belles Arts (Xàtiva) de Xàtiva, està ubicat en la Casa de l'Enseyança que és un edifici d'estil classiciste, construït en l'any 1758, obra de Fra José Alberto Pina]], flare carmelita que va eixercir com a arquitecte municipal i està situat en la plaça de l'Arquebisbe Mayoral número 2 de Xàtiva.
Es va edificar seguint les pautes de l'estil clasicista, en planta trapezoidal i tres fronteres en les quals destaquen elements com els balcons de ferro forjat i l'escut de l'arquebisbe sobre l'entrada principal. L'interior es desenrolla al voltant d'un pati en arcs i es comunica a través d'una gran escala decorada en ceràmica. Va ser durant molts anys institut de bachillerat de la ciutat.
Història[editar | editar còdic]
L'arquebisbe de Valéncia Andrés Mayoral va dispondre una fundació per a crear dos establiments semblats en organisació i idèntics en el seu fi. Per una part sufragar les despeses de la seua assistència i aliments en el Colege de les classes acomodades, aixina com ajudar a aquells de classe humil a poder estudiar.
Aixina crea el Colege Andresià. El pis de baix ho dedica en l'escola pública de chiquets. L'atre establiment ho dedica a les ensenyances de les chiquetes. El segon pis ho va destinar en l'educació i el recolliment de donzelles de classe alta i els pisos principals i baix per a l'ensenyança gratuïta de chiquetes pobres. A este establiment el va nomenar Casa Ensenyança i va donar per al seu règim una minuciosa reglamentació, confiant la seua direcció a una Superiora i l'ensenyança a algunes mestres que eren retribuïdes en 1 o 2 lliures mensuals. Estes mestres casi tenien que dur una vida monàstica, pronunciant els vots de castitat i obediència.
Per a realisar estes fundacions va solicitar real llicència per a adquirir solars i amortisar-los justament en els bens de cantitat i renda suficients per al sosteniment d'aquelles formes ajustades estrictament a la llei perque deixava assegurada la seua permanència i perpetuitat. Va solicitar també per a agregar a estes amortisacions la dels bens que li va deixar en herència en este objectiu el doctor Joseph Moreno, obtenint-ho tot gràcies als Reals Recaptes de l'any 1759.
A raïl d'este primer Real Recapte va escomençar a construir-se l'edifici destinat a Casa de l'Ensenyança general i gratuïta. Es va escomençar a donar este servici en el següent any de 1762.
Immediatament despuix de la mort de l'arquebisbe Mayoral es varen confiscar tots els bens constitutius de les seues fundacions per part del Tribunal d'Espolis, des de llavors la Casa de l'Ensenyança va tindre una vida independent, administrant els seus bens un director gratuït que nomenava el Colector General d'Espolis.
Remodelació[editar | editar còdic]
Ya en la década de 1990, es va proyectar en la Casa de l'Ensenyança l'ubicació del Museu de Belles Arts de la ciutat de Xàtiva.
A partir d'este moment la Casa de l'Ensenyança tanca les seues portes fins que en el sigle XXI l'ajuntament de Xàtiva les obri de nou i escomencen les excavacions arqueològiques i la restauració de l'edifici existent, aixina com la construcció d'un edifici continu de nova planta.
Es va començar a proyectar un Museu de Belles arts per a la ciutat i va escomençar a adequar-se l'edifici per a esta funció en març de l'any 2014.
Arquitectura[editar | editar còdic]
L'edifici de la Casa de l'Ensenyança consta de planta baixa i dos pisos, quedant al nort i junt en la frontera una torre que du en el seu interior la caixa d'escales que articulava l'edifici en l'antiga parròquia de Santa Tecla per a poder assistir als servicis religiosos sense eixir al carrer. El seu interior es desenrolla a partir d'un pati interior que comunica vestíbul i cochera per mig d'arcs rebaixats de grans llums.
La frontera és simètrica, en 5 balcons de forja per planta. L'obertura de la porta ostenta l'escut de l'arquebisbe Mayoral entre rocalles i lleons.
El cos central de l'edifici consta de tres plantes i una torre, situada en la part dret sobre la caixa de l'escala. L'ala esquerra, en disposició oblicua con respecte al cos central, consta del mateix número de plantes.
L'ala dreta, que té quatre plantes, està adossada, i inclós construïda, sobre els contraforts de la desapareguda Iglésia de Santa Tecla, i són especialment interessants els restants del rebanc, tambor i closques, de l'antiga capella de la Mare de Deu de la Salut, que encara es mantenen en peu adossats al final d'esta ala.
En el pati central apareixen dos arcs que soporten els corredors, que organisen la circulació en les plantes, aclarint el cos principal i el del fondo de tal comés.
Museu[editar | editar còdic]
El Museu te una sala dedicada als gravats, a on es dispon de dispositius digitals per a observar tot el procediment de realisació del gravat, i a on destaquen les coleccions de Goya i de Jacques Callot.
El Pop-Art és un estil molt típic dels anys xixanta i setanta del sigle XX. Va nàixer i es va desenrollar en els Estats Units i pronte va passar a Europa Occidental. El museu dispon d'una sala en pintures típiques d'este estil. Destaca un quadro de l'Escola de París en elements característics de Picasso i de Van Gogh.
En el museu hi ha una sala dedicada especialment a pintors naixcuts en Espanya, a on destaquen els retrats realisats per Vicente Castell, a la coneguda família Sarthou, i el retrat de Vicente Giner pintant a Sorolla.
En la sala dels Retrats dels reis Borbones troben retrats dels sigles XVIII i XIX dels reis Borbones i destaca en esta sala el quadro de José Amorós del retrat de Felipe V, el qual és conegut per a estar cap avall en motiu de que en l'any 1940, el conservador Carlos Sarthou el va colocar en esta posició, en venjança simbòlica cap a este monarca per haver ordenat l'incendi i destrucció de Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola. Des de llavors permaneix en esta postura.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Crespo, Ignacio (2015). «Casa de l'Ensenyança». Institució Alfons el Magnànim
- «Museo de bellas artes - Xàtiva Turismo». www.xativaturismo.com. Consultado el 24 de febrero de 2018.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Museu de Belles Arts (Xàtiva).