Diferència entre les revisions de "Benjamin Franklin"
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
{{Cita|Les tres coses més difícils d'esta vida son: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps.}} | {{Cita|Les tres coses més difícils d'esta vida son: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps.}} | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 17:56 6 nov 2024
| Benjamin Franklin | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Polític, científic i inventor. | ||
| Naiximent: | 17 de giner de 1706 | ||
| Lloc de naiximent: | Boston, Massachusetts, Estats Units | ||
| Defunció: | 17 d'abril de 1790 | ||
| Lloc de defunció: | Filadèlfia, Pensilvània, Estats Units | ||
Benjamin Franklin (Boston, Massachusetts, Estats Units, 17 de giner de 1706 - † Filadèlfia, Pensilvània, Estats Units, 17 d'abril de 1790) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.
Biografia[editar | editar còdic]
Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del ethos americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'Ilustració. En paraules de l'historiador Henry Steele Commager, «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a Walter Isaacson, açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria».
Franklin es va convertir en un exitós editor de periòdics i impressor en Filadèlfia, la ciutat líder en les colónies, publicant la «Gasseta de Pennsilvània» («Pennsylvania Gazette») a l'edat de 23 anys. Es feu ric publicant este periòdic i també el «Almanac del pobre Richard», del que ell era autor baix el seudònim de Richard Saunders. Despuix de l'any 1767, fon associat en el «Pennsylvania Chronicle», un periòdic que era conegut pels seus sentiments revolucionaris i crítiques cap a la política britànica.
Com a científic, fon una figura important en l'Ilustració nortamericana i l'història de la física pels seus descobriments i teories sobre l'electricitat. Com a inventor, és conegut pel parallamps, les lents bifocals, l'harmònica de cristal i l'estufa Franklin, entre atres invents.
Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en 1751 i més tart es va convertir en l'Universitat de Pennsilvània.
Organisà i fon el primer secretari de la Societat Filosòfica Nortamericana i fon elegit president en 1769. Franklin es va convertir en un héroe nacional en Amèrica com a agent de vàries colónies quan va encapçalar un esforç en Londres per a que el Parlament de Gran Bretanya derogara l'impopular llei del timbre. Un diplomàtic consumat, fon admirat extensament entre els francesos com a ministre en París i era una figura important en el desenroll de relacions positives franc-americanes. Els seus esforços varen resultar vitals per a la Revolució Nortamericana en assegurar els enviaments de municions crucials des de França.
Fon promogut a director general de correus per a les colónies britàniques en 1753, havent segut mestre de postes de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels Estats Units. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De 1785 a 1788, va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en esclaus, pero a partir de la década de 1750, es va opondre a l'esclavitut des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats.
La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals.
Cites[editar | editar còdic]
Benjamin Franklin té frases que s'han fet molt populars per la seua transcendència: