Diferència entre les revisions de "Quarantamaula"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
que ha arribat fins els nostres dies. Diu aixina: | que ha arribat fins els nostres dies. Diu aixina: | ||
| − | “La Quarantamaula va per les teulades, agarrant chiquets i tirant cudolades” | + | “La Quarantamaula va per les teulades, agarrant chiquets i tirant cudolades” |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 10:59 25 oct 2024
La Quarantamaula és un ser conegut per la por que provoca. La forma que adopta és molt variable: pot ser un gat, un caragol i inclús pot adoptar la forma d'un dimoni molt peculiar, mitat gallina mitat home que viuria en els canyars de vora riu.
Es un canvia formes que pot adoptar casi qualsevol figura imaginable o per imaginar, inclus animals dòcils com gats, lo que nos recorda que les formes del mal són infinites.
Aixina mateix, hi ha molta diversitat respecte als noms en els quals se la coneix: Cucamaula, Quicamaula, Corantameuala, etcètera.
El poder que se li atribuïx a la Quarantamaula és la facultat de provocar el pànic solament en nomenar-la aixina com de fer esmussar els ossos. Una demostració del terror que desperta la Quarantamaula és la cançó popular cantada pels chiquets i que ha arribat fins els nostres dies. Diu aixina:
“La Quarantamaula va per les teulades, agarrant chiquets i tirant cudolades”
Referències[editar | editar còdic]
- Bernat Ferrer i Frigola (2006): "Un fabulari que resorgix a cada revolt", Revista El Temps núms.1.157-1.158-1.159 d'agost de l'any 2006.
- Canales, Carlos. Duendes. Guía de los seres mágicos de España (en castellà). Madrid: EDAF, 1994 (14a edició de 2003), p. 94. ISBN 84-7640-875-7
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, p. 270. ISBN 978-84-96187-88-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calero Picó. Cuentos y Leyendas de los montes valencianos
- Labrado, Víctor. Llegendes valencianes - Criatures mítiques de la tradició oral
- Zabala, Fernanda. Leyendas y tradiciones valencianas