Diferència entre les revisions de "José Pellicer Gandía"
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]]. | Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de [[Saragossa]]. | ||
| − | Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer. | + | Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer. |
| + | |||
| + | La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la [[83.ª Brigada Mixta]]—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial ''Nosotros'' intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 14:42 22 oct 2024
José Pellicer Gandía (Grau de Valéncia, Valéncia, 27 d'abril de 1912 - Paterna, 8 de juny de 1942), fon un militant anarquiste i anarcosindicaliste que fon fusilat pel franquisme.
Conegut sobretot per ser el fundador de la Columna de Ferro durant la guerra civil espanyola. A sovint se li malnomena el «Durruti valencià».
Biografia
Naixcut en l'any 1912 en el barri portuari del Grau de Valéncia, en una família acomodada, des de molt jove José Pellicer donà mostres d'un accentuat sentit de la justícia que li du a renunciar a un pervindre burgués i a afiliar-se, en a penes 18 anys, a la CNT i a la FAI.
Naturiste i vegetarià, impenitent llector i posseïdor d'una vasta cultura, partidari de l'insurrecció proletaria i de l'associacionisme obrer, defén d'obra i de paraula una concepció revolucionària de la lluita de classes de signe anarquiste, la meta del qual és el comunisme llibertari.
Despuix d'una primera experiència com a secretari de l'Ateneu de Divulgació Anarquista i del Comité Regional de la FAI, dos folgues insurreccionals, vàries estàncies en la presó i un primerenc exili, torna a l'acció directa en el Sindicat de la Construcció, del que fon delegat en el Congrés de Saragossa.
Despuix de l'alçament militar del 18 de juliol, el grup «Nosotros», format per Segarra, Cortés, Rodilla, Berga i ell mateixa, es convertiria en l'impulsor principal de la «Columna de Ferro», junt a persones com Rafael Martí ("Pancho Vila"), Francisco Mares, Diego Navarro o el seu germà Pedro Pellicer.
La militarisació de la Columna de Ferro —i la seua conversió en la 83.ª Brigada Mixta—, la traïció o abandó dels postulats llibertaris de la majoria dels responsables de la CNT i la FAI en benefici de les circumstàncies i del possibilisme, dugué a Pellicer a un enfrontament encarniçat en la direcció d'abdós organisacions. Des de la revista i editorial Nosotros intentà reforçar a contracorrent el pensament anarquiste, proyecte truncat per la seua detenció i posterior ingrés en les presons secretes del SIM.
(Secció per completar)