Diferència entre les revisions de "Gerold Karl Schwarzenbach"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en l'any [[1973]]. | Schwarzenbach estudià química en l'ETH de [[Zúrich]] (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en [[1928]] en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De [[1930]] a [[1955]] fon el primer professor associat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en l'any [[1973]]. | ||
| − | Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En l'any [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en l'any [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]]. | + | Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En l'any [[1963]] fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en [[1967]] rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en l'any [[1971]] se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de [[Berna]]. |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Químics]] | [[Categoria:Químics]] | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
Revisió de 15:02 19 oct 2024
Gerold Karl Schwarzenbach (15 de març de 1904, Horgen, Suïssa - † 20 de maig de 1978) fon un químic suís descobridor de l’EDTA.
Schwarzenbach estudià química en l'ETH de Zúrich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich) i es graduà en 1928 en la tesis Studien über die von Salzbildung Beizenfarbstoffen. De 1930 a 1955 fon el primer professor associat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en l'any 1973.
Un dels seus principals temes d'investigació fon la química de coordinació. Els seus treballs més destacats foren sobre les propietats de l’EDTA. En l'any 1963 fon guardonat en el Premi Marcel Benoist; en 1967 rebé la Medalla d'Torbern Bergman; i en l'any 1971 se li concedí un doctorat honorari de l'Universitat de Berna.