Llògica

En general, la llògica (terme que prové del grec clàssic λόγος logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicació, raó o principi) és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilisar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de conseqüència llògica.

Com a ciència formal, la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'inferència com a través de l'estudi directe del raonament en llenguage natural. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la inducció, la causalitat, el raonament en provabilitat, el raonament en vaguetat i imprecisió, entre d'atres.

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la filosofia. Baix el nom de dialèctica i juntament en la gramàtica i la retòrica, configurava el trivi en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del sigle XIX, la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les matemàtiques. En este context, la disciplina s'ha conegut com a llògica simbòlica o llògica matemàtica.

Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la computabilitat, i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'inteligència artificial) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'informàtica.

Bibliografia

• Brookshear, J. Glenn (1989), Theory of computation : formal languages, automata, and complexity, Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
• Cohen, R.S, and Wartofsky, M.W. (1974), Logical and Epistemological Studies in Contemporary Physics, Boston Studies in the Philosophy of Science, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Netherlands. ISBN 90-277-0377-9.
• Finkelstein, D. (1969), "Matter, Space, and Logic", in R.S. Cohen and M.W. Wartofsky (editors 1974).
• Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), Handbook of Philosophical Logic, 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
• Vincent F. Hendricks, Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression, New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
• Hilbert, D., and Ackermann, W. (1928), Grundzüge der theoretischen Logik (Principles of Theoretical Logic ), Springer-Verlag. OCLC 2085765
• Hodges, W. (2001), Logic. An introduction to Elementary Logic, Penguin Books.
• Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", Stanford Encyclopedia of Philosophy , Edward N. Zalta (ed.), Eprint.
• Hughes, R.I.G. (ed., 1993), A Philosophical Companion to First-Order Logic, Hackett Publishing.
• Kneale, William, and Kneale, Martha, (1962), The Development of Logic, Oxford University Press, London, UK.
• Mendelson, Elliott (1964), Introduction to Mathematical Logic, Wadsworth & Brooks/Cole Advanced Books & Software, Monterey, Calif. OCLC 13580200
• Smith, B. (1989), "Logic and the Sachverhalt", The Monist 72(1), 52–69.
• Whitehead, Alfred North and Bertrand Russell (1910), Principia Mathematica, The University Press, Cambridge, England. OCLC 1041146

Enllaços externs

• Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.