Diferència entre les revisions de "Matemàtica"
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
La primera evolució matemàtica es referien a l'extracció de les arrïles quadrades, de les arraïles cubiques, la resolució d'equacions polinomials, la trigonometria, el cálcul fraccionari, l'aritmetica de les totalitats naturals. Ells s'efectuaren en les civilisacions acadies, babilonis, egipcis, chinesos o tambe del vall de l'Indu. | La primera evolució matemàtica es referien a l'extracció de les arrïles quadrades, de les arraïles cubiques, la resolució d'equacions polinomials, la trigonometria, el cálcul fraccionari, l'aritmetica de les totalitats naturals. Ells s'efectuaren en les civilisacions acadies, babilonis, egipcis, chinesos o tambe del vall de l'Indu. | ||
− | L'estudi sistemàtic de les matemàtiques per dret propi començà en els grecs clasics entre els anys 600 i 300 AC, i | + | L'estudi sistemàtic de les matemàtiques per dret propi començà en els grecs clasics entre els anys 600 i 300 AC, influides sobretot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, busquen encara mes d' abstracció. Es precisen els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Dos brancs es distinguixen: l'aritmetica i la geometria. La civilisació islamica va permetre la conservació de l'herència grega i la fonderen en els descobriments chinesos i indis, en quant a representació dels numeros. |
[[Categoria:Ciències Naturals]] | [[Categoria:Ciències Naturals]] | ||
[[Categoria:Matemàtica]] | [[Categoria:Matemàtica]] |
Revisió de 15:13 16 feb 2010
Matemàtica o matemàtiques (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent)es la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions basiques exactes i del raonament logic. Les matemàtiques sorgiren com a conseqüencia d'algunes necesitats de l'home, entre elles, fer els calculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la terra i per a poder predir alguns fenomens astronomics. Moltes diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai.
Historia
Es molt probable que l'home ha desenrrollat conceptes matemàtiques ans de l'aparició de l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenrroll de matemàticas com coneixença transmitit en les primeres civilisacions esta vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestio de las collites, la mida de les superficies, la predicció dels acontenyments astronomics, i a vegades l' eixecució de rituals religiosos.
La primera evolució matemàtica es referien a l'extracció de les arrïles quadrades, de les arraïles cubiques, la resolució d'equacions polinomials, la trigonometria, el cálcul fraccionari, l'aritmetica de les totalitats naturals. Ells s'efectuaren en les civilisacions acadies, babilonis, egipcis, chinesos o tambe del vall de l'Indu.
L'estudi sistemàtic de les matemàtiques per dret propi començà en els grecs clasics entre els anys 600 i 300 AC, influides sobretot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, busquen encara mes d' abstracció. Es precisen els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Dos brancs es distinguixen: l'aritmetica i la geometria. La civilisació islamica va permetre la conservació de l'herència grega i la fonderen en els descobriments chinesos i indis, en quant a representació dels numeros.