Diferència entre les revisions de "Còdex Borgia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Anders, Ferdinand; Jansen, Marteen; Reyes, Luis (1993). Los templos del cielo y la oscuridad. Oráculos y liturgia. Libro explicativo del llamado Códice Borgia. México D.F.: Fondo de Cultura Económica
 
* Anders, Ferdinand; Jansen, Marteen; Reyes, Luis (1993). Los templos del cielo y la oscuridad. Oráculos y liturgia. Libro explicativo del llamado Códice Borgia. México D.F.: Fondo de Cultura Económica
 
* Codex Borgia : Biblioteca apostolica vaticana (Cod. Borg. Messicano 1). Karl Anton Nowotny, Biblioteca apostolica vaticana, Jay I. Kislak Collection (Vollständige Faksimile-Ausg. des Codex im Originalformat edición). Graz, Austria: Akadem. Druck-u
 
* Codex Borgia : Biblioteca apostolica vaticana (Cod. Borg. Messicano 1). Karl Anton Nowotny, Biblioteca apostolica vaticana, Jay I. Kislak Collection (Vollständige Faksimile-Ausg. des Codex im Originalformat edición). Graz, Austria: Akadem. Druck-u

Revisió de 07:40 13 set 2024

Còdex Borgia (pag. 25)

El Còdex Borgia (Bibl. Vat., Borg.mess.1), també conegut com Codex Borgianus, Manuscrit de Veletri,​ i Còdex Yohualli Ehecatl,​ és un còdex precolombí en contingut calendàric i ritual, que data del sigle XVI. Du el nom del cardenal italià del sigle XVIII, Stefano Borgia, que el posseïa ans que fora adquirit per la Biblioteca Vaticana despuix de la mort del cardenal en l'any 1804.

El Còdex Borgia dona nom al nomenat Grup Borgia de còdexs precolombins. Es considera una de les fonts més importants per a l'estudi dels deus, el ritual, l'adivinació, el calendari, la religió i l'iconografia del centre de Mèxic.​ És un dels pocs còdexs que es considera va ser fabricat abans de la conquista espanyola de Mèxic, potser prop de Cholula, Tlaxcala, Huejotzingo o la regió mixteca de Pobla​ o Oaxaca. La seua afiliació ètnica no està clara i podria haver segut produïda pels nahuas de Tlaxcala o Cholula, o pels mixtecos.

Història

El Còdex Borgia va ser dut a Europa en algun moment durant el periodo colonial espanyol. Es menciona per primera volta com a part de les coleccions del cardenal Stefano Borgia en Veletri, el Museu Borgianum Veliternum, número de catàlec 365, Gran codice messicano in Pelle, a on va ser valorat en 300 escuts. Despuix de la mort de Borgia, estos objectes varen passar a ser propietat de la Sagrada Congregació per a la Propagació de la Fe, que va crear un museu borgià propi dins de la seua sèu en el Palazzo di Propaganda Fide. Les històries sobre el còdex abans de la seua adquisició per Borgia són difícils de verificar: la tradició oral en la Congregació afirma que va ser salvat en l'any 1762 d'un auto de fe en Ciutat de Mèxic, mentres que el baró von Humboldt menciona que pertanyia a la família Giustiniani, finalment caent en mans de sirvients negligents que varen danyar el manuscrit en fòc, només per a ser salvats per Borgia.​ El 21 d'abril de 1902, la colecció de Borgia es va traslladar a la Biblioteca Apostólica del Vaticà, a on es troba actualment. Ha segut escanejat digitalment i ficat a disposició del públic.

Referències

  • Boone, Elizabeth Hill y Mignolo, Walter D. (eds.) Writing Without Words. Alternative Literacies in Mesoamerica and the Andes. Carolina del Norte: Duke University Press, 1994
  • Díaz, Gisele; Rodgers, Alan; Byland, Bruce E. (1993). The Codex Borgia: A Full-Color Restoration of the Ancient Mexican Manuscript. Nueva York: Dover Publications. ISBN 0-486-27569-8. OCLC 27641334
  • Nowotny, Karl Anton (2005). Tlacuilolli: style and contents of the Mexican pictorial manuscripts with a catalog of the Borgia Group. George A. Everett, Jr. y Edward B. Sisson (trad. y ed.), con prefacio de Ferdinand Anders. Norman: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-3653-7. OCLC 56527102.
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

  • Anders, Ferdinand; Jansen, Marteen; Reyes, Luis (1993). Los templos del cielo y la oscuridad. Oráculos y liturgia. Libro explicativo del llamado Códice Borgia. México D.F.: Fondo de Cultura Económica
  • Codex Borgia : Biblioteca apostolica vaticana (Cod. Borg. Messicano 1). Karl Anton Nowotny, Biblioteca apostolica vaticana, Jay I. Kislak Collection (Vollständige Faksimile-Ausg. des Codex im Originalformat edición). Graz, Austria: Akadem. Druck-u
  • Díaz Álvarez, Ana (2014). «Venus más allá de las tablas astronómicas. Una relectura de las láminas 53-54 del códice Borgia». Estudios de Cultura Nahuatl 48: 89-128
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaçox externs

Commons