|
|
Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{esbos}} | | {{esbos}} |
| El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. | | El '''Català''' és una [[llengua romanç]] parlada per 4,4 millons de persones. |
− | El català fou prohibit al Principat de Catalunya en el camp oficial des del Decret de Nova Planta (1716). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibició similar el 1700. Al segle XX, a l'estat espanyol, s'interdí durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris d'Espanya no es retrobà l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia.
| |
− | A la Catalunya del Nord, el català ha estat reconegut com a llengua del departament, ensems amb el francès, el 10 de desembre del 2007 pel Consell General dels Pirineus Orientals [7] mitjançant la Carta en favor del català. Val a dir que aqueix acte no comporta pas cap conseqüència ni té pas cap valor legal a l'estat francès.
| |
− |
| |
− | ==Classificació ==
| |
− | El català té una classificació bastant complicada, ja que comparteix moltes característiques amb el castellà (iberoromània) i el francès (gal·loromània), i és la llengua més propera a l'occità. I és per això que, segons la font que es consulta, la classificació pot decantar-se cap a una banda o cap a l'altra.
| |
− |
| |
− | Segons l'Ethnologue, la seua classificació és la següent:[8]
| |
− |
| |
− | Llengües indoeuropees-
| |
− | Llengües itàliques-
| |
− | Llengües romàniques-
| |
− | Llengües italooccidentals-
| |
− | Llengües italooccidentals de l'oest-
| |
− | Llengües gal·loibèriques-
| |
− | Llengües iberoromàniques-
| |
− | Llengües Iberoromàniques de l'est-
| |
− | Català
| |
− |
| |
− |
| |
− | En efecte, en comparar les diferents llengües romàniques, el català sovint s'ha considerat com una llengua pont o de transició amb les llengües iberoromàniques i les gal·loromàniques, posició que sovint implica certes connotacions de llengua menor. Més recentment, a causa del gran parentesc que té amb l'occità, es tendeix a considerar que forma junt amb l'occità una branca occitanoromànica de les llengües neollatines.
| |
| | | |
| == Orige de la Llengua Catalana == | | == Orige de la Llengua Catalana == |
Llínea 40: |
Llínea 20: |
| | | |
| == Característiques del Català == | | == Característiques del Català == |
− |
| |
| | | |
| === Vocalisme === | | === Vocalisme === |
− | Trets comuns amb el grup dit gal·loromànic:
| |
− | Caiguda de les vocals àtones finals excepte -A (MURU, FLORE → mur, flor) que l'oposen al grup iberoromànic que conserva la vocal final excepte -E (muro però flor/chor) o italoromànic que ho conserva tot (muro, fiore).
| |
− | Trets comuns amb l'occità:
| |
− | El català presenta una riquesa de diftongs i mots monosil·làbics: ([aj] rai, [ej] ei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou...)
| |
− | Trets que l'oposen al gal·loromànic:
| |
− | Conservació de la -u- llatina (català oriental lluna ['ʎunə], català occidental lluna ['ʎunɛ/a], occità luna ['lyno], francès lune ['lyn]).
| |
− | Trets que l'oposen al castellà:
| |
− | Manteniment de la pronunciació oberta de les vocals Ĕ i Ŏ ("e" i "o" breus) tòniques del llatí vulgar [ɛ] i [ɔ] respectivament (TERRA → terra ['tɛra]/['tɛrə]; FOCUS → foc [fɔk])
| |
− | Trets que l'oposen a l'occità (de manera genèrica):
| |
− | Reducció del diftong AU a O oberta (CAULIS, PAUCU → col, poc).
| |
− | Trets del sud de Romània occidental (llenguadocià meridional, llengües iberoromàniques):
| |
− | El grup -ACT- es converteix en -ET (LACTE, FACTU → *lleit, *feit → llet, fet)
| |
| | | |
| === Consonantisme === | | === Consonantisme === |
− | Tret de la Romània occidental:
| |
− | Sonorització de -P-, -T-, -C- intervocàliques en -b-, -d-, -g- (CAPRA, CATENA, SECURU → cabra, cadena, segur)
| |
− | Trets comuns gal·loromànics:
| |
− | Manteniment dels grups inicials PL, CL, FL- (PLICARE, CLAVE, FLORE → plegar, clau, flor). Aquest tret oposa el català a les llengües iberoromàniques (en castellà llegar, llave, en portuguès chegar, chave).
| |
− | Com al francès i a l'occità, es produeix una sonorització de fonemes sords finals quan el fonema primer de la següent paraula és una vocal o és una consonant sonora. Aquestes sonoritzacions afecten als fonemes [s], [t], [p], [ʃ], [k] i [tʃ] convertint-se en [z], [d], [b], [ʒ], [ɡ] i [ʤ]. Exemples (en pronunciació valenciana): "els homes" [els] i [ɔmes] -> [elzɔmes]; "peix bo" [pejʃ] i [bɔ] -> [pejʒbɔ]; "blat bord" [blat] i [boɾ(t)] -> [blad'boɾ(t)].
| |
− | Trets comuns amb l'occità (llenguadocià més precisament)
| |
− | Caiguda de -N intervocàlica esdevinguda final en el lèxic (PANE, VINU → pa, vi). A diferència del llenguadocià, el plural conserva aquesta [n] (ex: pans, vins) excepte en el dialecte septentrional, ço és el rossellonès.
| |
− | Ensordiment de les consonants finals: verd [t], àrab [p]...
| |
− | Trets específics:
| |
− | El tret més peculiar del català és el següent que gairebé no es retroba en cap altra varietat de la Romània:
| |
− | -D- intervocàlica esdevinguda final passa a -u (PEDE, CREDIT →peu, (ell) creu)
| |
− | -C + e, i, final →-u (CRUCEM →creu)
| |
− | Les terminacions -TIS en la flexió verbal (2a persona del plural) han derivat a -u (MIRATIS → *miratz → mirau → mirau/mireu.
| |
− | Palatalitzacions consonàntiques (dispersades en la resta de la Romània):
| |
− | Palatalització de L- inicial (LUNA, LEGE → lluna, llei). Aquest tret es retroba al subdialecte foixenc (occità) i a la zona asturlleonesa.
| |
− | Palatalització de -is- [jʃ]/[ʃ] procedent de -X-, SC- (COXA, PISCE → cuixa, peix)
| |
− | /k/ + [e], [i], [j] → *[ʦ] → [s]; CAELU → cel [sɛl].
| |
− | /g/ + [e], [i], [j] → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; GELU → gel [ʤɛl]/[ʒɛl].
| |
− | /j/ → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; IACTARE → gitar [ʤi'tar]/[ʤi'ta]/[ʒi'ta]
| |
− | -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; MULIERE → muller; CABALLU → cavall, també hi ha altres casos com villa → vila, els quals la geminació s'ha simplificat; AURICULA → *oric'la → orella; UETULUS → *vet'lu → vell.
| |
− | -ni-, -gn-, -nn- → ny [ɲ]; LIGNA → llenya; ANNUS → any tret compartit amb el castellà.
| |
− | Els altres trets, també originals, tenen una extensió superior a les llengües romàniques.
| |
− | Reducció dels grups consonàntics -MB-, -ND-> -m-, -n- (CAMBA, CUMBA, MANDARE, BINDA> cama, coma, manar, bena), tret compartit amb l'occità gascó i el llenguadocià meridional.
| |
− | Presència de geminades: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ll], intel·ligent [ll]>[l]. Aquestes només són comunes a l'occità i a les varietats itàliques; llevat pel [ʎʎ].
| |
− |
| |
| | | |
| === Morfologia === | | === Morfologia === |
− | Una part del català (Balears, Costa gironina) ha conservat l'article dit "salat" (< llatí IPSE), probablement anterior a la forma derivada de ILLE. Aquesta forma d'article només s'ha conservat de manera dominant al sard i és en perill, si no ha desaparegut, en algunes àrees de Provença i de Sicília.
| |
− | Els articles més usuals (i normatius) són el, la, els, les (ara bé als parlars occidentals i a l'alguerès perduren encara les formes masculines lo, los)
| |
− | Contràriament a les varietats iberoromàniques el català practica certes elisions fonètiques. Algunes s'escriuen com el + home > l'home i d'altres no s'escriuen quinze anys [kin'zaɲs].
| |
− | Els possessius genèrics es formen amb l'article (ex: el meu gos) com en italià (il mio cane), en portuguès (o meu cão) i en algunes varietats d'occità (roergàs, llenguadocià i gascó pirinencs...). Existeix alhora una altra forma de possessiu (de presència variada segons els dialectes) usada essencialment per a certs membres de la família i/o per a expressar un grau d'afecte elevat (ex: mon pare; en valencià ma casa, ma vida).
| |
− | El femení plural es forma amb "-es" (casa > cases).
| |
− | Té plurals sensibles (el francès no en té; Ex: un pas > des pas) que es formen amb -os. Ex: gos > gossos, peix > peixos. S'oposa així al castellà i l'occità llenguadocià que usen -es (ex: mes > meses).
| |
− | Absència gairebé completa de partitiu com a les llengües iberoromàniques i en oposició a una gran part de la resta de la Romània (ex: vull pa, cast. quiero pan però fr: je veux du pain.
| |
− | Existeix la formació del pretèrit mitjançant perífrasi amb una conjugació especial del present del verb anar. Ex: jo vaig dir (que generalment ha desplaçat jo diguí).
| |
− |
| |
− | ===Lèxic ===
| |
− | El lèxic bàsic català pareix demostrar més afinitats amb el grup dit gal·loromànic que amb l'iberoromànic. Aquestes semblances es fan més paleses amb l'occità (posarem a sota exemples en llenguadocià).
| |
− |
| |
− | FENESTRA > finestra (oc. fenèstra/finèstra, fr. fenêtre, it. finestra) i VENTUS > ventana (esp.), janela (port.)
| |
− | MANDUCARE > menjar (oc. manjar, fr. manger, it. mangiare) i COMEDERE > comer (esp. i port.)
| |
− | MATUTINU > matí (oc. matin, fr. matin, it. mattino/mattina) i HORA MANEANA > mañana (esp.), amanhã (port.),
| |
− | PARABOLARE > parlar (oc. parlar, fr. parler, it. parlare) i FAVOLARE > hablar (esp.), falar (port.).
| |
− | TABULA > taula (oc. taula, fr. table, ) i MENSA > mesa (esp. i port.).
| |
− |
| |
| | | |
| === Sistema d'escritura === | | === Sistema d'escritura === |
− | El sistema d'escriptura també presenta certs trets particulars. El català presenta una característica única, l'escriptura de la -l- geminada: -l·l- (com a intel·ligent). L'altre tret especial del català és la -ny- [ɲ] que només es retroba de manera general a l'hongarès i a diverses llengües africanes. També convé esmentar la grafia -ig [ʧ] representada a poques paraules (com faig, maig, mig, puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representació amb t+consonant les consonants dobles en: tm, tn, tl i tll i l'africament en: ts, tz, tg i tj (setmana, cotna, Betlem, bitllet, potser, dotze, jutge, platja).
| |
− |
| |
| | | |
| | | |
| == Dialectes de Català == | | == Dialectes de Català == |
− | En 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar una divisió del català en dos gran blocs dialectals: Català oriental i Català occidental.
| |
− |
| |
− | No hi ha una línia precisa que dividisca ambdós blocs, puix que sempre hi ha una zona de transició bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes i a l'Alguer. Les diferències més notables entre tots dos blocs són:
| |
− |
| |
− | Català occidental:
| |
− | Les vocals àtones són: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinció entre la e i la a i entre la o i la u.
| |
− | La x inicial o post-consonàntica està africada /tʃ/. Entre vocals o quan està precedida de i, és /jʃ/.
| |
− | La pronunciació de les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí [e].
| |
− | La 1a persona del present d'indicatiu és -e (valencià) o -o (nord-occidental i tortosí).
| |
− | Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -ix, -ixen, -isca.
| |
− | Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxítons: hòmens, jóvens.
| |
− | Hi ha vocabulari específic: espill, xiquet, granera, poal...
| |
− |
| |
− | Català oriental:
| |
− | Les vocals àtones són: [ə] [i] [u]. Les vocals e i a en posició àtona es tornen /ə/ i la o i la u es tornen /u/ (es mantén /o/ a bona part de Mallorca).
| |
− | La x tant si és inicial, post-consonàntica, està entre vocals o si està precedida de i és fricativa /ʃ/.
| |
− | Les Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques del llatí es pronuncien [ɛ] (a la major part del balear es pronuncien [ə] i a l'alguerès es pronuncien [e]).
| |
− | Tendència al ieisme (tret estigmatitzat -i en retrocés actualment- amb frases com "la paia a l'ui").
| |
− | La 1a persona del present d'indicatiu és -o (central), -i (septentrional) o ø (Balears).
| |
− | Els verbs incoatius de la 3a conjugació es formen en -eix, -eixen, -eixi.
| |
− | La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxítones cau: homes, joves.
| |
− | Hi ha vocabulari específic: mirall, noi, escombra, galleda...
| |
− |
| |
| | | |
| === Català septentrional, o rossellonés === | | === Català septentrional, o rossellonés === |