Diferència entre les revisions de "Emilio Ortuño Berte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 27: Llínea 27:
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Ortu%C3%B1o_Berte Emilio Ortuño Berte en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Ortu%C3%B1o_Berte Emilio Ortuño Berte en Wikipedia]
 
* [https://dbe.rah.es/biografias/13739/emilio-ortuno-y-berte Emilio Ortuño Berte - Real Acadèmia de l'Història]
 
* [https://dbe.rah.es/biografias/13739/emilio-ortuno-y-berte Emilio Ortuño Berte - Real Acadèmia de l'Història]
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 +
[[Categoria:Polítics espanyols]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
 +
[[Categoria:Benidorm]]

Revisió de 09:43 9 ago 2024

Emilio Ortuño Berte (Orà, Algèria, 28 de setembre de 1862 - † Madrit, 1936) fon un ingenier de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII. Fon nebot de Gaspar Ortuño i Ors.

Biografia

Naixqué en el sí d'una família acomodada. Era fill de Tomás Manuel Ortuño (germà de Gaspar Ortuño) i de Zoa Eulalia Berte. La seua chiquea i joventut varen estar marcades per la professió diplomàtica de son pare, que explica el seu naiximent en Orà, a on per llavors el seu pare era cònsul, els seus estudis de secundària i els seus començos foren en l'Escola Politècnica en París.

Emilio Ortuño se llicencià en Ingenieria de Camins en l'Escola de Camins de Madrit a on impartirà classes com a professor i més tart com a catedràtic. Ortuño, el matrimoni del qual el va emparentar en Francisco Silvela, inicià la seua carrera política en el sí del Partit Conservador, en qui va concórrer a les eleccions de l'any 1899 en les que obtingué ser elegit diputat a Corts pel districte electoral d'Arévalo (província d'Àvila). Fon senador per la província d'Àvila entre 1901 i 1907. En les eleccions de 1907 obtindria escan representant al districte de Arenas de San Pedro, també en Àvila, que repetiria en els comicis de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

Fon nomenat director general de Correus en l'any 1908 i com a tal, ademés de crear la Caixa Postal d'Aforros, va sometre al servici de Correus i Telégrafs a una important modernisació destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrit.

Eixercí de ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament varen presidir Allendesalazar i Dato.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fon membre de l'Assamblea Nacional Consultiva.

Fon assessinat en l'any 1936 en Madrit degut a la repressió en la zona republicana durant la guerra civil espanyola.

Reconeiximents

Un carrer porta el seu nom en Madrit (districte de Vallecas) i un atre carrer en el centre urbà de Benidorm.

Vore també

Enllaços externs