Diferència entre les revisions de "Zeit Abu Zeit"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit'''. Fon Governador almohade semi-independent de [[Valéncia]], [[Alzira]], [[ | + | '''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit'''. Fon Governador almohade semi-independent de [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. No volgué acatar a l’emperador de [[Múrcia]], que era rei de la taifa de [[Valéncia]]. Era conegut entre els cristians com el '''Moro Zeit'''. |
Davant la derrota sarraïna d’[[Asp]] en [[1225]], rendí vassallage i es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre [[Peníscola]], que fracassà. Davant el perill d’un nou atac, '''Abu Sa’id''' es declarà tributari del Conquistador en [[1226]]. | Davant la derrota sarraïna d’[[Asp]] en [[1225]], rendí vassallage i es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre [[Peníscola]], que fracassà. Davant el perill d’un nou atac, '''Abu Sa’id''' es declarà tributari del Conquistador en [[1226]]. | ||
Revisió de 21:03 2 feb 2010
Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit. Fon Governador almohade semi-independent de Valéncia, Alzira, Xàtiva i Dénia. No volgué acatar a l’emperador de Múrcia, que era rei de la taifa de Valéncia. Era conegut entre els cristians com el Moro Zeit.
Davant la derrota sarraïna d’Asp en 1225, rendí vassallage i es va fer tributari de Ferrando III de Castella. Este fet preocupà a Jaume I perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre Peníscola, que fracassà. Davant el perill d’un nou atac, Abu Sa’id es declarà tributari del Conquistador en 1226.
Dos anys després, Ibd Hud es sublevà contra els almohades i atacà entre atres, la taifa de Valéncia, apoderant-se d'Oriola, Dénia, Bayren, Xàtiva i Alzira.
En Valéncia, Abu-l-Dyumail Zaiyan s’apoderà del govern i Abu Sa’Id hagué de refugiar-se en Sogorp.
Firmà en Jaume I un pacte en Calatayud en el que cedia una serie de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulmà mai aplegà a rebre.
Perduda l’esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l'aragonés, Abu Sa’Id es convertí al cristianisme en el nom de Vicent i encara que conservà distints drets territorials fins al remat de la conquista de Valéncia, els va cedir paulatinament a l'iglésia i al rei aragonés.
Casà a la seua filla en Ximén Pérez d'Arenós.