Diferència entre les revisions de "Zeit Abu Zeit"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit. Fon Governaor almohade semindependent de [[Valencia]], [[Alzira]], [[Xativa]] y [[Denia]]. No vullgue acatar a l’emperaor de [[Murcia]], que era rey de la taifa de Valencia. Era conegut entre els cristians como el Moro Zeit. | + | '''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit'''. Fon Governaor almohade semindependent de [[Valencia]], [[Alzira]], [[Xativa]] y [[Denia]]. No vullgue acatar a l’emperaor de [[Murcia]], que era rey de la taifa de Valencia. Era conegut entre els cristians como el '''Moro Zeit'''. |
Davant la derrota sarracena d’[[Asp]] en [[1225]], rendi vassallage y es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reys cristians sobre les zones de reconquista, y el decidi a realiçar una expedicio sobre [[Penyiscola]], que fracasà. Davant el perill d’un nou atac, Abu Sa’id es declarà tributari del Conquistador en [[1226]]. | Davant la derrota sarracena d’[[Asp]] en [[1225]], rendi vassallage y es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reys cristians sobre les zones de reconquista, y el decidi a realiçar una expedicio sobre [[Penyiscola]], que fracasà. Davant el perill d’un nou atac, Abu Sa’id es declarà tributari del Conquistador en [[1226]]. | ||
| − | Dos anys despres, Ibd Hud es sublevà contra els almohades y atacà entre atres, la taifa de | + | Dos anys despres, Ibd Hud es sublevà contra els almohades y atacà entre atres, la taifa de [[Valéncia]], apoderantse d’[[Oriola]], [[Denia]], [[Bayren]], [[Xativa]] i [[Alzira]]. |
| − | En | + | En [[Valéncia]], [[Abu-l-Dyumail Zaiyan]] s’apoderà del govern y Abu Sa’Id hi hague de refugiarse en [[Sogorp]]. |
| − | Firmà en Jaume I un pacte en Calatayud en el que cedia una serie de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulma mai aplegà a rebre. | + | Firmà en [[Jaume I]] un pacte en [[Calatayud]] en el que cedia una serie de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulma mai aplegà a rebre. |
| − | Perduda l’esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l’aragones, Abu Sa’Id es converti al cristianisme en el nom de Vicent y encara que conservà distints drets territorials hasda el remat de la conquista de | + | Perduda l’esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l’aragones, '''Abu Sa’Id''' es converti al cristianisme en el nom de Vicent y encara que conservà distints drets territorials hasda el remat de la conquista de [[Valéncia]], els va cedir paulatinament a l’iglesia y al rey aragones. |
Casà a la seua filla en [[Ximén Pérez d'Arenós]]. | Casà a la seua filla en [[Ximén Pérez d'Arenós]]. | ||
Revisió de 18:02 2 feb 2010
Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit. Fon Governaor almohade semindependent de Valencia, Alzira, Xativa y Denia. No vullgue acatar a l’emperaor de Murcia, que era rey de la taifa de Valencia. Era conegut entre els cristians como el Moro Zeit.
Davant la derrota sarracena d’Asp en 1225, rendi vassallage y es va fer tributari de Ferrando III de Castella. Este fet preocupà a Jaume I perque vulnerava els acorts existents entre els reys cristians sobre les zones de reconquista, y el decidi a realiçar una expedicio sobre Penyiscola, que fracasà. Davant el perill d’un nou atac, Abu Sa’id es declarà tributari del Conquistador en 1226.
Dos anys despres, Ibd Hud es sublevà contra els almohades y atacà entre atres, la taifa de Valéncia, apoderantse d’Oriola, Denia, Bayren, Xativa i Alzira.
En Valéncia, Abu-l-Dyumail Zaiyan s’apoderà del govern y Abu Sa’Id hi hague de refugiarse en Sogorp.
Firmà en Jaume I un pacte en Calatayud en el que cedia una serie de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulma mai aplegà a rebre.
Perduda l’esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l’aragones, Abu Sa’Id es converti al cristianisme en el nom de Vicent y encara que conservà distints drets territorials hasda el remat de la conquista de Valéncia, els va cedir paulatinament a l’iglesia y al rey aragones.
Casà a la seua filla en Ximén Pérez d'Arenós.