Diferència entre les revisions de "Sedyem"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Llínea 11: Llínea 11:
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.​
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.​


Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.  
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.  


== Referències ==
== Referències ==

Revisió de 06:57 16 jul 2024

En la mitologia egipcíaca, Sedyem o Sedjem (transliteració, sḏm) és la deificació del concepte religiós de sentir, escoltar, com una de les forces vitals creadores.

El deu creador Ra es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: Sia (l'inteligència planificadora), Hu (la paraula creadora) i Heka (la màgia).

Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a Iri (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriga Thot i apareixen en els temples de Seti I i Ramsés II en Abidos.​

El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o ka de'Amón-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer.

Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica.

En Tebas, un dels títuls de Ptah és mesedjer sedjem o l'oït que escolta.​

Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit.

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Hornung, Erik. El Uno y los Múltiples. Editorial Trotta. Madrid. 1999. p. 75. ISBN 84-8164-242-8
  • Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, 2ª ed. 2005. p. 131. ISBN 0-415-34495-6
  • «The Gods of Ancient Egypt». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X