Diferència entre les revisions de "Salafisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 5: Llínea 5:
 
Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del [[sigle XX]] en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència.
 
Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del [[sigle XX]] en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència.
  
Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els [[Sigle VIII|sigles VIII]] i [[Sigle IX|IX]] i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari.
+
Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els [[Sigle VIII|sigles VIII]] i [[Sigle IX|IX]] i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:45 10 jul 2024

El salafisme (en àrap, السلفية‎), també conegut com el moviment salafiste, és un moviment islamiste radical totalitari​[1] islàmic suní de caràcter reformiste[2]​ i ultraconservador[3]​ que va sorgir en la Península Aràbiga durant la primera mitat del sigle XIX i que defén una tornada a les tradicions del salaf. El terme «salaf» es correspon en l'obra dels principals estudiosos de l'islam de l'época immediatament posterior a la mort del profeta Mahoma.

Els salafistes fan una llectura lliteral i ortodoxa dels texts fundadors de l'islam, l'Alcorà i la Sunna, i consideren que la seua interpretació és l'única interpretació llegítima. Rebugen l'imitació (taqlid) de les escoles jurídiques, les tendències esotèriques i les innovacions (bida'h) per a evitar interpretacions de l'Alcorà.

Cal distinguir el terme salafisme tal i com s'utilisa hui en dia del salafisme moderniste, un moviment de reforma elaborat principalment per figures reformistes com Jamal al-Din al-Afghani, Muhammad Abduh i Rashid Rida entre principis del sigle XIX i principis del sigle XX en el context de modernisació d'Egipte. Este salafisme moderniste tenia com a propòsit la tornada a l'enfocament que caracterisava el dels orígens de l'islam, ans que divergira en les escoles de jurisprudència.

Històricament, el salafisme afona les seues raïls en el moviment tradicionaliste d'Ahl-el hadith entre els sigles VIII i IX i en el hanbalisme. El credo salafista és producte de l'aporte de teòlecs com Ibn Hanbal, Ahmad Ibn Taimiyya i Muhammad Abd el-Wahab, considerats com els pares fundadors del salafisme. Hui, el salasfisme contemporàneu com a moviment actiu evoca tres corrents principals: quietiste, polític i revolucionari.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Namazie (Sinpermiso), Maryam. «"La izquierda postlaica tiene miedo de que la tachen de islamófoba"» (en es). Consultat el 11 de julio de 2019.
  2. (2004) The Oxford Dictionary of Islam, Oxford University Press, p. 275. Consultat el 5 de diciembre de 2015.
  3. (15 de enero de 2015) North Africa Revised, University of Texas Press. Consultat el 5 de diciembre de 2015.