Diferència entre les revisions de "Forma de govern"
(Text reemplaça - 'i son ' a 'i són ') |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. | Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra. | ||
− | La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia|ideològic]]. | + | La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia|ideològic]]. |
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] |
Última revisió del 12:04 21 jun 2024
Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional. Fa referencia al model d'organisació del poder constitucional que adopta un Estat en funció de la relació existent entre els distints poders.
Es la manera en la que s'estructura el poder polític per a eixercir la seua autoritat en l'Estat, coordinant totes les institucions que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.
La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o idiosincràtiques (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de crisis econòmica, catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de consens o de liderage, etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte ideològic.