Diferència entre les revisions de "Hipólito Rovira"
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
A banda de les seues facetes com a pintor i gravador, Rovira va destacar pels seus dots per al [[dibuix]]. Es conserven eixemplars que mostren les seues aptituts en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], diverses acadèmies de nuets, temes religiosos com L'Inmaculada'', ''Sant Antoni Abat'' o ''La mort de la Verge'', ademés d'una figura d'un pastor (firmat l'11 de març de 1757) i dos dibuixos curiosos que representen esquelets, que guardarien relació en un atre dibuix paregut que guarda el [[Museu del Prado]]. | A banda de les seues facetes com a pintor i gravador, Rovira va destacar pels seus dots per al [[dibuix]]. Es conserven eixemplars que mostren les seues aptituts en el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]], diverses acadèmies de nuets, temes religiosos com L'Inmaculada'', ''Sant Antoni Abat'' o ''La mort de la Verge'', ademés d'una figura d'un pastor (firmat l'11 de març de 1757) i dos dibuixos curiosos que representen esquelets, que guardarien relació en un atre dibuix paregut que guarda el [[Museu del Prado]]. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Ceán Bermúdez, t. IV, p. 252 | * Ceán Bermúdez, t. IV, p. 252 | ||
Revisió de 11:15 16 jun 2024
Hipólito Rovira Marí (Valéncia, 1695 - † 7 de maig de 1765) va ser un pintor i gravador valencià.
Biografia
Era fill de l'escultor Vicente Rovira i de la seua segona esposa María Martí, i va ser batejat en la parròquia de Sant Esteve el 15 d'agost de 1695.
Rovira va tindre una primerenca afició al dibuix i al gravat, animada i supervisada per Evaristo Muñoz Estarlich i pel gravador Juan Bautista Ravanals. Esta precocitat artística es reflectix en un gravat aparegut en l'obra Les tres púrpures d'Alzira. Bernardo, María i Gracia (escrita pel canonge de la catedral de Valéncia Jaume Cervera i impresa en l'any 1707 en els tallers de Jaume Bordázar). Una atra obra, més treballada, va ser el gravat per a ilustrar el primer volum del Museu Pictòric d'Antonio Palomino. En l'any 1716 va gravar el retrat del venerable dominic fra Domingo Anadon per a la vida escrita pel pare Serafín Tomás Miguel. Posteriorment gravaria el capçal de les Patents de sanitat de Valéncia, encàrrec de l'Ajuntament de la ciutat, i també s'encarregaria de dos estampes en motiu de la canonisació de Francisco de Regis. Hipólito Rovira també realisa retrats: del Marqués de Dosaigües (el seu protector), de l'arquebisbe Company (segons un dibuix de J. Camarón), del duc d'Alcúdia i d'Hugo de Moncada, general de les galeres valencianes (segons un dibuix de J. Carmona).
Com a molts dels artistes de l'época, viaja a Itàlia per a formar-se cap a 1720. Allí entra en contacte en Corrado Giaquinto i Sebastiano Conca. En Roma va gojar de la protecció del pare Vicente Ripoll, general de l'orde dominica, dedicant-se a copiar els frescs d'Annibale Carracci del Palau Farnese (segons testimonien Orellana i Ceán).
En acabant de que la seua salut física i mental es resentira, va tornar a Valéncia, a on va pintar la cúpula de la capella de sant Lluís Bertrán del convent de Santo Domingo. En l'any 1736 rep un pago per la neteja de les taules de l'altar major de la catedral de Valéncia, per a la qual també va pintar dos quadros: La conversació de Sant Pau i Santiago Matamoros. Per al monasteri de Saidïa va pintar un Naiximent del Chiquet Deu i una Mare de Deu del Rosari. En la casa d'Ignacio Vergara hi havia atres pintures seues, com un Sacrifici d'Isaac, segons indica Orellana.
El seu protector, Ginés Rabassa de Perellós, nomenat marqués pel rei Carles II, tenia estajat a Hipólito en el palau dels antics barons de Dosaigües, i ad ell es deu l'encàrrec per a la nova portada del palau, ideada per Rovira i eixecutada per Ignacio Vergara i Luis Domingo a partir de l'any 1740. De la mateixa manera, també es va encarregar de dissenyar una carrossa per al marqués (la Carrossa de les Nimfes, conservada en el palau) que igualment va esculpir Vergara.
L'empijorament de la salut mental d'Hipólito Rovira va provocar el seu trasllat a la Misericòrdia i despuix a l'Hospital General de Valéncia, a on moriria el 7 de maig de 1765.
A banda de les seues facetes com a pintor i gravador, Rovira va destacar pels seus dots per al dibuix. Es conserven eixemplars que mostren les seues aptituts en el Museu de Belles Arts de Valéncia, diverses acadèmies de nuets, temes religiosos com L'Inmaculada, Sant Antoni Abat o La mort de la Verge, ademés d'una figura d'un pastor (firmat l'11 de març de 1757) i dos dibuixos curiosos que representen esquelets, que guardarien relació en un atre dibuix paregut que guarda el Museu del Prado.
Referències
- Ceán Bermúdez, t. IV, p. 252
- García Sepúlveda, Pilar, «Vicente Hipólito Rovira y Meri», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
Bibliografia
- Barrena, Clemente; Matilla, José Manuel y Villena, Elvira, Fernando Selma, el grabado al servicio de la cultura ilustrada, Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1993, ISBN 84-766-4388-8
- Catàlec de l'exposició Cinc sigles de pintura valenciana, ISBN 84-920722-6-1
- Ceán Bermúdez, Juan Agustín, Diccionario histórico de los mas ilustres profesores de las bellas artes en España, Madrid, 1800, t. IV
- Ferrán Salvador, Vicente, Historia del grabado en Valencia, Valéncia, Imprenta Jesús Bernés, 1943
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hipólito Rovira.