Diferència entre les revisions de "Bagnacavallo"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
En l'any [[1350]] fon ocupada pels Polentani senyors de Ravenna, pero va tornar als Manfredi com a vicaris pontificis fins a l'any [[1357]] en que Gregori XI la va cedir a Giovanni Hawkwood (Giovanni Acuto), condottieri anglés, que va tindre la senyoria per set anys i la va vendre al marquès de Ferrara. En l'any [[1598]], fon recuperada per l'Iglésia baix el pontífex Climent VIII Aldobrandini. | En l'any [[1350]] fon ocupada pels Polentani senyors de Ravenna, pero va tornar als Manfredi com a vicaris pontificis fins a l'any [[1357]] en que Gregori XI la va cedir a Giovanni Hawkwood (Giovanni Acuto), condottieri anglés, que va tindre la senyoria per set anys i la va vendre al marquès de Ferrara. En l'any [[1598]], fon recuperada per l'Iglésia baix el pontífex Climent VIII Aldobrandini. | ||
| − | En l'any [[1797]], despuix de l'invasió francesa, va ser part de la República Cispadana, i més tart de la República Cisalpina, dins del departament del Rubicone (equivalent a la província de Forlì). En [[1815]] Bagnacavallo va tornar als Estats Pontificis i fon agregada a la província de Ferrara i elevada a ciutat per Lleó XII. Fon unida a Itàlia en l'any [[1860]], passant definitivament a la província de Ravenna. | + | En l'any [[1797]], despuix de l'invasió francesa, va ser part de la República Cispadana, i més tart de la República Cisalpina, dins del departament del Rubicone (equivalent a la província de Forlì). En [[1815]] Bagnacavallo va tornar als Estats Pontificis i fon agregada a la província de Ferrara i elevada a ciutat per Lleó XII. Fon unida a Itàlia en l'any [[1860]], passant definitivament a la província de Ravenna. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:36 22 maig 2024
Bagnacavallo és una ciutat d'Itàlia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna, a uns 20 Km. de la ciutat de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 16.780 habitants.
Història
Es creu que fon una ciutat romana, pero que va tindre diversos noms: Gabrium, Gabellum, Magna, Tulliacula, Ad Caballos per arribar finalment, en l'alta edat mija al seu actual nom de Bagnacavallo, assignat perque l'aigua de la zona tenia efectes curatius en els cavalls que es banyaven en ella.
Va passar als ostrogots i d'estos a l'exarcat de Ravenna. Al començament del sigle VII els romans d'Orient varen construir l'iglésia de Sant Pietro in Sylvis. Poc més tart, fon ocupada pels llombards pero en l'any 756 estos foren derrotats per Pipí que la va donar al Papa.
En l'any 1256 va ser ocupada pels bolonyesos i al cap d'un temps varen retornar els Malvicini, i despuix atra vegada els bolonyesos.
En l'any 1350 fon ocupada pels Polentani senyors de Ravenna, pero va tornar als Manfredi com a vicaris pontificis fins a l'any 1357 en que Gregori XI la va cedir a Giovanni Hawkwood (Giovanni Acuto), condottieri anglés, que va tindre la senyoria per set anys i la va vendre al marquès de Ferrara. En l'any 1598, fon recuperada per l'Iglésia baix el pontífex Climent VIII Aldobrandini.
En l'any 1797, despuix de l'invasió francesa, va ser part de la República Cispadana, i més tart de la República Cisalpina, dins del departament del Rubicone (equivalent a la província de Forlì). En 1815 Bagnacavallo va tornar als Estats Pontificis i fon agregada a la província de Ferrara i elevada a ciutat per Lleó XII. Fon unida a Itàlia en l'any 1860, passant definitivament a la província de Ravenna.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bagnacavallo.