Diferència entre les revisions de "Retrat de Benito Pérez Galdós"
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
== Anàlisis del quadro == | == Anàlisis del quadro == | ||
| − | De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete. | + | De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del [[sigle XVII]] (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 08:20 16 maig 2024
Retrat de Benito Pérez Galdós és un retrat a l'oli, pintat en l'any 1894 pel pintor postimpresionista valencià Joaquim Sorolla. Representa a l'escritor espanyol Benito Pérez Galdós als seus 51 anys d'edat.
Està eixecutada a l'oli sobre llenç i medix 73 centímetros d'alt per 98 cm d'ample. Pertany a la Casa-Museo Pérez Galdós, en Las Palmas de Gran Canaria.
Ficha històrica[editar | editar còdic]
La primera exposició pública del retrat de Galdós que ha quedat documentada va ocórrer en l'estiu de l'any 1906 en la "Galerie Georges Petit" de París. Mig sigle despuix, en l'any 1963, va estar en el Casón del Bon Retir de Madrit. En 1973 va ser adquirit als nets del noveliste pel Cabildo de Gran Canària i cinc anys despuix es va fer molt popular quan la Fàbrica de Moneda d'Espanya ho va elegir per a ilustrar els billets de mil pessetes de la série emesa entre els anys 1979 i 1985.
En l'any 1985, va viajar a Lieja, dins de mostra titulada "Sorolla-Solana". També es va exhibir en 1998 en Bilbao i Madrit. Ya en el sigle XXI, en l'any 2000 va participar en la mostra denominada "Mariano Benlliure i Joaquín Sorolla", en el Museu del sigle XIX de Valéncia, i un any despuix la Sala BBVA de Madrit ho va incloure en la mostra “Sagasta i el lliberalisme espanyol”. En l'any 2014 va estar present el Museu del Prado dins de la gran mostra monogràfica dedicada a Sorolla.
Anàlisis del quadro[editar | editar còdic]
De format horisontal i en posada en escena i pose poc ortodoxes, tímidament innovadores, habituals en la galeria de retrats de Sorolla, el de Galdós va ser un dels primers homenages pictòrics al grup de regeneracionistes espanyols, "l'aristocràcia de l'esperit" (segons definició de Ramón Pérez d'Ayala). El retrat —en especial cap i mans— està construït en cert to tenebriste, seguint els models espanyols del sigle XVII (i inclús de la llectura que de Velázquez va fer Edouard Manet); encara que en menys evidència que en els retrats de Cajal o el pintor Aureliano de Beruete.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ficha en la Biblioteca Digital Mundial
- Ibiza Melian: La relación de Sorolla con los liberales de su época (pág. 17)
- El retrato de Galdós pintado por Sorolla vuelve a Gran Canaria
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Torres, Begoña (2005). Sorolla. Madrid: LIBSA. pp. 244-245. ISBN 8466210407
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Retrat de Benito Pérez Galdós.