Diferència entre les revisions de "Ximena Diaz"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
{{Ref}} | {{Ref}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X | ||
| + | * García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759 | ||
| + | * Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362 | ||
| + | * Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615. | ||
| + | Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7 | ||
| + | * Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9 | ||
| + | * Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5 | ||
| + | * Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 19:34 15 maig 2024
| Ximena Diaz | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Princesa de Valéncia (1099-1102) | |||
| Ocupació: | Política | ||
| Naiximent: | ant. 1046 | ||
| Lloc de naiximent: | Astúries | ||
| Defunció: | 1116 | ||
| Lloc de defunció: | Burgos | ||
Na Ximena Diaz, en castellà Jimena Díaz o també Ximena Díaz, (Astúries, anteriorment al 24 de juliol de 1046[1] - † probablement en 1116) fon l'esposa de Rodrigo Díaz, el Sit Campeador, en qui contragué matrimoni entre 1074 i 1076,[2] i a la mort del Sit, se convertí en princesa de Valéncia des de l'any 1099 fins a l'any 1102.[3]
Biografia
Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la Corona de Lleó. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de san Miguel de Palencia) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la taifa de Zaragoza durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'Al-Muqtadir, Al-Mu'taman i Al-Musta'in II. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de Tol de 1083) ella intervingué en ausència.
A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any 1089, Ximena fon encarcelada en els seus fills Cristina, Diego i María per manat d'Alfonso VI. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any 1094, quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la batalla de Cuarte (entre Quart de Poblet i Mislata) a on derrotà a l'Imperi Almoràvit assegurant el seu domini sobre Valéncia (que havia conquistat el 17 de juny d'eixe any). Ximena se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, fins la mort del Sit el 10 de juny de 1099. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.
Na Ximena conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III, fins maig de l'any 1102. En eixe moment el rei Alfons VI de Lleó, a qui ella havia demanat ajuda, considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el 4 de maig de 1102. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.[5] El dia següent, 5 de maig de 1102 Valéncia caigué en mans dels almoràvits.[6] El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.
En l'any 1103 firmà en San Pedro de Cardeña un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de Burgos, encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en Burgos o en alguna localitat próxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de 1113 i 1116, encara que més probablement en eix últim any.
Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el Monasteri de San Pedro de Cardeña, sent expoliats durante la Guerra d'Independència española. En l'any 1921 els seus cosos se traslladaren des de França a la Catedral de Burgos, a on permaneixen.
Referències
- ↑ «Jimena Díaz». Biografías. Real Academia de la Historia.
- ↑ Montaner Frutos, 2006, p. 335 y n. 21.
- ↑ «Jimena Díaz». COndado de Castilla.
- ↑ «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101», Revista de Filología Española, t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.
- ↑ Ibercronox: Señorío de Valencia
- ↑ Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana
Bibliografia
- Carriedo Tejedo, Manuel (1984). «La ascendencia de doña Jimena Díaz, mujer del Cid». Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos (113, año 38): 999-1066. ISSN 0020-384X
- García Álvarez, Manuel Rubén (1960). «¿La Reina Velasquita, nieta de Muniadomna Díaz?». Revista de Guimarães (Guimarães: Sociedade Martins Sarmento) (70): 197-230. ISSN 0871-0759
- Herculano, Alexandre (1869). Portugaliae Monumenta Historica: Documenta et chartae. I, fasc. II. Lisboa: Academia das Ciências de Lisboa. OCLC 504624362
- Mattoso, José (1981). A nobreza medieval portuguesa, a família e o poder (en portugués). Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
Montaner Frutos, Alberto (2006). «Ficción y falsificación en el cartulario cidiano». Cahiers de linguistique hispanique médiévale 29: 327-357. ISBN 978-2-84788-097-7
- Montaner Frutos, Alberto (2011). Cantar del mio Cid. Barcelona: Galaxia Gutenberg; Real Academia Española. pp. 260 y notas 6 y 7. ISBN 978-84-8109-908-9
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (1999). Linajes nobiliarios en León y Castilla (Siglos IX -XIII). Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura. ISBN 84-7846-781-5
- Torres Sevilla-Quiñones de León, Margarita Cecilia (2000-2002). «El linaje del Cid». Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval (13): 343-360. ISSN 0212-2480.