Diferència entre les revisions de "Louise Glück"
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
''The First Four Books'' és una compilació de la seua poesia primerenca. | ''The First Four Books'' és una compilació de la seua poesia primerenca. | ||
− | ( | + | També ha publicat una colecció d'ensajos, ''Proofs and Theories: Essays on Poetry'' ([[1994]]), que va rebre del PEN Club Internacional el premi Martha Albrand de lliteratura de no ficció. L'editorial Sarabande Books va publicar en format de bojaca un nou poemari constituït per sis parts, titulat ''October''. En [[2001]], l'[[Universitat de Yale]] va concedir a Louise Glück el seu premi de poesia Bollingen Prize, que concedix de forma bienal a un poeta destacat per la seua obra. Entre atres guardons i honors s'inclouen el Lannan Literary Award, el [[Sara Teasdale]] Memorial Prize, la Medalla al mèrit del MIT, el Premi Wallace-Stevens i diferents ajudes i beques a la creació d'institucions com la [[Fundació Guggenheim|Guggenheim]] i la [[Fundació Rockefeller|Rockefeller]]. |
+ | |||
+ | En l'any [[2020]] es va convertir en la setzena dòna en rebre el [[premi Nobel de Lliteratura]]. «Per la seua característica veu poètica, que en la seua austera bellea fa universal l'existència individual». | ||
== Premis i guardons == | == Premis i guardons == |
Revisió de 20:34 1 maig 2024
Louise Elisabeth Glück | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Nortamericana | ||
Ocupació: | Escritora i poetesa. | ||
Naiximent: | 22 d'abril de 1943 | ||
Lloc de naiximent: | Nova York, Estats Units |
Louise Elisabeth Glück (Nova York, 22 d'abril de 1943) és una escritora i poeta nortamericana en llengua anglesa. Fon la duodècima poeta llorejada (2003-2004) per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. El 8 d'octubre de l'any 2020 es va anunciar que va guanyar el Premi Nobel de Lliteratura.
Biografia
Gluck naixqué en el sí d'una família judeua en la ciutat de Nova York i va créixer en Long Island.
Es va graduar en l'any 1961 per la George W. Hewlett High School en la ciutat de Hewlett (Nova York). Posteriorment, va assistir al Sarah Lawrence College en Yonkers (Estat de Nova York) i a l'Universitat de Columbia.
En l'any 1993, guanyà el Premi Pulitzer de poesia pel seu poemari L'iris salvage.
Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles (El triumfo d'Aquiles), el Premi de l'Acadèmia Americana de Poetes per Firstborn (El Primogènit), aixina com numeroses beques Guggenheim. En este moment viu en Cambridge, Massachusetts, i desenrolla activitats de docència en el departament de llengua anglesa del Williams College en Williamstown, Massachusetts. De forma paralela, impartix classes en l'Universitat de Yale i fon professora convidada en l'Universitat Industrial de Santander en Bucaramanga (Colòmbia).
Obra poètica
Louise Glück és autora d'onze llibres de poesia, entre els que s'inclou Averno, The seven ages, Vita Nova, pel que fon guardonada en el Premi de Poesia de The New Yorker, Meadowlands; The Wild Iris (L'iris salvage), que va rebre el Premi Pulitzer de poesia i el Premi William Carlos Williams de la Poetry Society of America; Ararat que va rebre el Premi Nacional de poesia Rebekah Johnson Bobbit; i The triumph of Achiles que va rebre, entre uns atres, el National Book Critics Circle Award.
The First Four Books és una compilació de la seua poesia primerenca.
També ha publicat una colecció d'ensajos, Proofs and Theories: Essays on Poetry (1994), que va rebre del PEN Club Internacional el premi Martha Albrand de lliteratura de no ficció. L'editorial Sarabande Books va publicar en format de bojaca un nou poemari constituït per sis parts, titulat October. En 2001, l'Universitat de Yale va concedir a Louise Glück el seu premi de poesia Bollingen Prize, que concedix de forma bienal a un poeta destacat per la seua obra. Entre atres guardons i honors s'inclouen el Lannan Literary Award, el Sara Teasdale Memorial Prize, la Medalla al mèrit del MIT, el Premi Wallace-Stevens i diferents ajudes i beques a la creació d'institucions com la Guggenheim i la Rockefeller.
En l'any 2020 es va convertir en la setzena dòna en rebre el premi Nobel de Lliteratura. «Per la seua característica veu poètica, que en la seua austera bellea fa universal l'existència individual».
Premis i guardons
(Secció per completar)