Diferència entre les revisions de "Acadèmia dels Sols"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
Llínea 3: Llínea 3:
 
Se varen reunir en Valéncia de manera ordinària entre els anys [[1658]] i [[1659]].  En dos reunions extraordinàries dedicades únicament a la poesia. També podria considerar com dos acadèmies, pero la continuïtat dels membres i la temàtica invita a pensar en una.  
 
Se varen reunir en Valéncia de manera ordinària entre els anys [[1658]] i [[1659]].  En dos reunions extraordinàries dedicades únicament a la poesia. També podria considerar com dos acadèmies, pero la continuïtat dels membres i la temàtica invita a pensar en una.  
  
==Història==
+
== Història ==
 
Esta acadèmia ya en l'any [[1658]] va invitar a representants de l'antiga [[Corona d'Aragó]] a participar en les seues sessions, d'això tenim constància gràcies a un escrit de [[Antoni de Cardona]]:
 
Esta acadèmia ya en l'any [[1658]] va invitar a representants de l'antiga [[Corona d'Aragó]] a participar en les seues sessions, d'això tenim constància gràcies a un escrit de [[Antoni de Cardona]]:
  
Llínea 15: Llínea 15:
 
A on assistixen les Dames”.<ref>[http://www.valenciahui.Com/opinió/opinió.php/2008/08/04/academia_de_los_soles_o_sol_de_las_acade Paràgraf final]</ref>}}
 
A on assistixen les Dames”.<ref>[http://www.valenciahui.Com/opinió/opinió.php/2008/08/04/academia_de_los_soles_o_sol_de_las_acade Paràgraf final]</ref>}}
  
==Estructura i temàtica==
+
== Estructura i temàtica ==
 
Varen ocupar el càrrec de president, [[Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo]], [[Comte d'Elda]] i [[Felipe Folch de Cardona i Borja]], [[comte de Buñol]], eixercint de mecenes, [[Basilio de Castellví i Ponce]].
 
Varen ocupar el càrrec de president, [[Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo]], [[Comte d'Elda]] i [[Felipe Folch de Cardona i Borja]], [[comte de Buñol]], eixercint de mecenes, [[Basilio de Castellví i Ponce]].
  
Llínea 22: Llínea 22:
 
{{cita|“al peu d'un àlber blanc,/ i més que blanc neutral,/ supòsit que a part alguna/ mai se va saber inclinar,/ alguna cosa apartat del Túria,/ perqué el pobre Túria és tal/ que fins als àlbers juguen/ que no els poden caçar/…Açò, puix, patix Fabio,/ mes despuix s'acabarà,/ perqué fent-se més flac/ menys serà el seu pesar”; i una atra: “Cançó, puix, divagant/ del Dipsio elimina l'Anatoli bla,/ i de l'Arcto al Mesémbriuco parage,/ del Cedmoneo valent en flèbil trompa/ vas entretancar l'ultrage,/ díptica el plec a la teua volant pompa,/ del teu fúnebre cant,/ que eclipsaràs al sol si busques tant”.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/04/academia_de_los_soles_o_sol_de_las_acade Paràgraf 5t]</ref>}}
 
{{cita|“al peu d'un àlber blanc,/ i més que blanc neutral,/ supòsit que a part alguna/ mai se va saber inclinar,/ alguna cosa apartat del Túria,/ perqué el pobre Túria és tal/ que fins als àlbers juguen/ que no els poden caçar/…Açò, puix, patix Fabio,/ mes despuix s'acabarà,/ perqué fent-se més flac/ menys serà el seu pesar”; i una atra: “Cançó, puix, divagant/ del Dipsio elimina l'Anatoli bla,/ i de l'Arcto al Mesémbriuco parage,/ del Cedmoneo valent en flèbil trompa/ vas entretancar l'ultrage,/ díptica el plec a la teua volant pompa,/ del teu fúnebre cant,/ que eclipsaràs al sol si busques tant”.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/opinion.php/2008/08/04/academia_de_los_soles_o_sol_de_las_acade Paràgraf 5t]</ref>}}
  
==Components ordinaris o extraordinaris==
+
== Components ordinaris o extraordinaris ==
===1658===
+
=== 1658 ===
 
* [[José de Borja]]
 
* [[José de Borja]]
 
* [[Juan de Valda]]
 
* [[Juan de Valda]]
Llínea 43: Llínea 43:
 
* [[Francisco Mendoza]]  
 
* [[Francisco Mendoza]]  
 
* [[Luis de les Dónaunes]].
 
* [[Luis de les Dónaunes]].
===1659===
+
=== 1659 ===
 
A la majoria dels anteriors cal afegir.
 
A la majoria dels anteriors cal afegir.
  
Llínea 55: Llínea 55:
 
* [[Pedro Narváez]]
 
* [[Pedro Narváez]]
  
==Bibliografia==
+
== Bibliografia ==
 
* Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.
 
* Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.
  
==Referències==
+
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  
{{Traduït de|es|Academia_de_los_Soles}}
 
 
 
 
[[Categoria:Acadèmies lliteràries|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Acadèmies lliteràries|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Escritors valencians|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Escritors valencians|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana|Acadèmia dels Sols]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana|Acadèmia dels Sols]]

Revisió de 16:24 16 abr 2024

La Acadèmia dels Sols o sol de les acadèmies, fon una de les reunions d'intelectuals i poetes que varen sorgir en Valéncia a lo llarc del sigle XVII. Els Sols és l'hereua de l'Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs o Acadèmia del Parnaso.

Se varen reunir en Valéncia de manera ordinària entre els anys 1658 i 1659. En dos reunions extraordinàries dedicades únicament a la poesia. També podria considerar com dos acadèmies, pero la continuïtat dels membres i la temàtica invita a pensar en una.

Història

Esta acadèmia ya en l'any 1658 va invitar a representants de l'antiga Corona d'Aragó a participar en les seues sessions, d'això tenim constància gràcies a un escrit de Antoni de Cardona:

“sabent açò alguns poetes valencians, descendents per llínea directa d'aquelles Acadèmies antigues, han resolt posar-se a esta instrucció, oferint premis grans a qualsevol de la Corona d'Aragó que per eixarm o empíricament s'atrevira a donar nova vida a les Acadèmies Valencianes”.[1]

El guant ho va arreplegar Francisco de la Torre Sevil, qui havia participat en acadèmies d'Aragó.

El públic assistent a les reunions estaria integrat per senyores.

“Atenció demane, encara que veig,/que és pretensió excusada,/perqué el tindre-la és necessari A on assistixen les Dames”.[2]

Estructura i temàtica

Varen ocupar el càrrec de president, Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo, Comte d'Elda i Felipe Folch de Cardona i Borja, comte de Buñol, eixercint de mecenes, Basilio de Castellví i Ponce.

Principalment tenim referència dels temes lliteraris d'assunts variats, entre ells algunes imitacions de poemes de Luis de Góngora.

“al peu d'un àlber blanc,/ i més que blanc neutral,/ supòsit que a part alguna/ mai se va saber inclinar,/ alguna cosa apartat del Túria,/ perqué el pobre Túria és tal/ que fins als àlbers juguen/ que no els poden caçar/…Açò, puix, patix Fabio,/ mes despuix s'acabarà,/ perqué fent-se més flac/ menys serà el seu pesar”; i una atra: “Cançó, puix, divagant/ del Dipsio elimina l'Anatoli bla,/ i de l'Arcto al Mesémbriuco parage,/ del Cedmoneo valent en flèbil trompa/ vas entretancar l'ultrage,/ díptica el plec a la teua volant pompa,/ del teu fúnebre cant,/ que eclipsaràs al sol si busques tant”.[3]

Components ordinaris o extraordinaris

1658

1659

A la majoria dels anteriors cal afegir.

Bibliografia

  • Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.

Referències