Diferència entre les revisions de "Ibn al-Abbar"
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
Ibn al-Abbar tingué que testificar el document de l'entrega de Valéncia al Rei Jaume I. Despuix es va exiliar al nort d'[[Àfrica]] junt en el seu amic Ibn Amira, un atre dels hòmens ilustrats de l'época. Ibn al-Abbar des del nort d'Àfrica escrigué els següents versos enyorant la seua terra: | Ibn al-Abbar tingué que testificar el document de l'entrega de Valéncia al Rei Jaume I. Despuix es va exiliar al nort d'[[Àfrica]] junt en el seu amic Ibn Amira, un atre dels hòmens ilustrats de l'época. Ibn al-Abbar des del nort d'Àfrica escrigué els següents versos enyorant la seua terra: | ||
| − | {{Cita|Valéncia, ara en mans d'un infidel que n'ha fet talment un camp de misèries venut per molts traïdors. ¿Qué faran de los monuments aquesta gent enemiga? [...] Tot s'ha perdut. S'ha perdut el Pont y la Russafa. S'ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s'ha perdut. ¿A on estan aquells prats en rius i arbredes verdes? ¿A on estan els llocs flairosos a on soliem retirar-nos? ¿A on el zèfir sempre fresc? ¿A on els crepúsculs amables? ¡Ay Valéncia! ¿Qué s'ha fet d'aquells matins a on el sol jugava en la mar tot corrents per l'albufera!|''Historia del Pueblo Valenciano'' (Valéncia, 1988, Tom I), obra editada pel periòdic ''Levante-EMV'' i patrocinada per l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació i la Caixa d'Aforros de Valéncia}} | + | {{Cita|Valéncia, ara en mans d'un infidel que n'ha fet talment un camp de misèries venut per molts traïdors. ¿Qué faran de los monuments aquesta gent enemiga? [...] Tot s'ha perdut. S'ha perdut el Pont y la Russafa. S'ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s'ha perdut. ¿A on estan aquells prats en rius i arbredes verdes? ¿A on estan els llocs flairosos a on soliem retirar-nos? ¿A on el zèfir sempre fresc? ¿A on els crepúsculs amables? ¡Ay Valéncia! ¿Qué s'ha fet d'aquells matins a on el sol jugava en la mar tot corrents per l'albufera!|''Historia del Pueblo Valenciano'' (Valéncia, 1988, Tom I), obra editada pel periòdic ''Levante-EMV'' i patrocinada per l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació i la Caixa d'Aforros de Valéncia}} |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 08:18 9 abr 2024
 | |
| Naiximent | 1199 Valéncia |
| Mort | 6 de giner de 1260 Tunis |
| Activitat | Poeta, historiador, diplomàtic i polític |
| Nacionalitat | Taifa de Valéncia |
Abu Abd Allah Muhammad Ibn al-Abbar (Valéncia, 1199 - † Tunis, 6 de giner de 1260) fon un poeta, historiador, diplomàtic i polític valencià. Era originari d'una influent família yemenita d'Onda, ciutat de la Taifa de Valéncia.
Durant la seua vida en Valéncia fon un destacat poeta i va brillar professionalment en la secretaria dels governadors de Valéncia, fins que, sessejada la ciutat per Jaume I, fon enviat a Tunis a demanar socors a l'emir dels hafnis de Tunis, Abu Zakariya, davant de qui va recitar una qasida famosa:
oh dels oprimits constant valedor!
Auxili et demanda la bella Andalusia;
la llibertat espera del teu heròic valor..."Posteriorment a la conquista de Valéncia per Jaume I, Ibn al-Abbar es va instalar en Tunis, i va continuar treballant de forma destacada com a secretari de cancelleria, pero l'emir al-Mustansir va ordenar eixecutar-li en l'any 1260, cremant més tart el seu cadàver junt en tots els seus escrits.
Les seues obres lliteràries més importants, a l'Hulla al Siyara (La túnica recamada) i la Takmila ,són una colecció de biografies dels príncips i magnats nort-africans i andalusins, unes magnífiques cròniques que documenten l'història migeval de l'islam occidental. Es va distinguir també com poeta, especialment per les seues qasidas o poesies dedicades a la pèrdua de Balansiyya (Valéncia) o la que descriu les tràgiques circumstàncies per les quals està passant al-Àndalus en el sigle XIII.
Cites
Ibn al-Abbar tingué que testificar el document de l'entrega de Valéncia al Rei Jaume I. Despuix es va exiliar al nort d'Àfrica junt en el seu amic Ibn Amira, un atre dels hòmens ilustrats de l'época. Ibn al-Abbar des del nort d'Àfrica escrigué els següents versos enyorant la seua terra: