Diferència entre les revisions de "Acadèmia dels Sols"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Acadèmia dels Sols''' o '''sol de les acadèmies''', fon una de les reunions d'intelectuals i poetes que van sorgir en Valéncia a lo llarc del [[sigle...».)
 
Llínea 57: Llínea 57:
  
 
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
−
* {{cita llibre
+
* Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.
−
|apellidos= Mes i Va usar
 
−
|nombre= Pasqual  
 
−
|enlaceautor=
 
−
|coautores=
 
−
|editorial=
 
−
|editor=Edition Reichenberger, 1999
 
−
|otros=
 
−
|título=Academias valencianes del barroc: descripció i diccionari de poetes
 
−
|año=1999
 
−
|id=
 
−
|isbn=3931887642
 
−
|páginas=587
 
−
}}
 
  
 
==Notas==
 
==Notas==

Revisió de 11:21 19 dec 2009

La Acadèmia dels Sols o sol de les acadèmies, fon una de les reunions d'intelectuals i poetes que van sorgir en Valéncia a lo llarc del sigle XVII. Els Sols és l'hereua de l'Acadèmia dels Montanyesos del Parnàs o Acadèmia del Parnaso.

Se va reunir a Valéncia de manera ordinària entre 1658 i 1659. En dos reunions extraordinàries dedicades únicament a la poesia. També podria considerar com dos acadèmies, pero la continuïtat dels membres i la temàtica invita a pensar en una.

Historia

Esta acadèmia ya en 1658 va invitar representants de l'antiga Corona d'Aragó a participar en les seues sessions, d'això tenim constància gràcies a un escrit de Antoni de Cardona:

“sabent açò alguns poetes valencians, descendents per llínea directa d'aquelles Acadèmies antigues, han resolt posar-se a esta instrucció, oferint premis grans a qualsevol de la Corona d'Aragó que per eixarm o empíricament s'atrevira a donar nova vida a les Acadèmies Valencianes”.[1]

El guant ho va arreplegar Francisco de la Torre Sevil, qui havia participat en acadèmies de Aragó.

El públic assistent a les reunions estaria integrat per senyores.

“Atenció demane, encara que veig,/que és pretensió excusada,/perqué el tindre-la és necessari A on assistixen les Dames”.[2]


Estructura i temàtica

Van ocupar el càrrec de president, Juan Andrés Coloma Pérez Calvillo, Comte d'Elda i Felipe Folch de Cardona i Borja, comte de Buñol, eixercint de mecenes, Basilio de Castellví i Ponce.

Principalment tenim referència dels temes lliteraris d'assunts variats, entre ells algunes imitacions de poemes de Luis de Góngora.

“al peu d'un àlber blanc,/ i més que blanc neutral,/ supòsit que a part alguna/ mai se va saber inclinar,/ alguna cosa apartat del Túria,/ perqué el pobre Túria és tal/ que fins als àlbers juguen/ que no els poden caçar/…Açò, puix, patix Fabio,/ mes després s'acabarà,/ perqué fent-se més flac/ menys serà el seu pesar”; i una atra: “Cançó, puix, divagant/ del Dipsio elimina l'Anatoli bla,/ i de l'Arcto al Mesémbriuco parage,/ del Cedmoneo valent en flèbil trompa/ vas entretancar l'ultrage,/ díptica el plec a la teua volant pompa,/ del teu fúnebre cant,/ que eclipsaràs al sol si busques tant”.[3]

Components ordinaris o extraordinaris

1658

1659

A la majoria dels anteriors cal afegir.

Bibliografia

  • Mas i Usó, Pasqual (1999). Edition Reichenberger, 1999 (ed.). Academias valencianas del barroco: descripción y diccionario de poetas, pp. 587. ISBN 3931887642.

Notas

  1. ↑ Paràgraf segon
  2. ↑ Paràgraf final
  3. ↑ Paràgraf 5t
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acadèmia_dels_Sols&oldid=30706»