Diferència entre les revisions de "San Josep"
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''San Josep de Nazaret''' o simplement '''San Josep''' va ser, segons la tradició cristiana, l'espós de [[Mare de Deu|María]], qui era la mare de [[Jesús]] i, per tant, pare putatiu de Jesús. En la [[Bíblia]] apareix en els evangelis de Mateo i de Lucas. | '''San Josep de Nazaret''' o simplement '''San Josep''' va ser, segons la tradició cristiana, l'espós de [[Mare de Deu|María]], qui era la mare de [[Jesús]] i, per tant, pare putatiu de Jesús. En la [[Bíblia]] apareix en els evangelis de Mateo i de Lucas. | ||
− | + | == Història == | |
− | La figura de Josep | + | Segons l'Evangeli de Mateo, era d'ofici artesà (en l'original grec, τέκτων; Mateo 13:55a), lo que ya en els primers sigles del cristianisme es va concretar en fuster, professió que hauria ensenyat al seu fill, de qui l'Evangeli de Marcos afirma que era «fuster». Les genealogies colocades al principi dels evangelis de Mateo i Lucas presenten a Josep com a descendent del rei David. Segons Lucas, Josep vivia encara quan Jesús tenia dotze anys. Com cap evangeliste ho menciona durant el ministeri públic de Jesús, es presumix que José havia mort ans que este tinguera lloc. L'Evangeli de Mateo li crida «just»,i lo que s'interpreta com ser fidel a la [[Torà]]. |
+ | |||
+ | La figura de Josep fon contemplada i admirada per diversos pares i doctors de l'Iglésia, i és hui objecte d'estudi d'una branca particular de la teologia, la josefologia. | ||
== Santoral == | == Santoral == | ||
+ | |||
* [[19 de març]]: San Josep | * [[19 de març]]: San Josep | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
+ | |||
* [[Falles]] | * [[Falles]] | ||
+ | * [[Dia del Pare]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
+ | |||
* Escuela Bíblica de Jerusalén, ed. (1976). Biblia de Jerusalén (Edición Española). Bilbao (España): Desclée de Brouwer. p. 1387. ISBN 84-330-0022 | * Escuela Bíblica de Jerusalén, ed. (1976). Biblia de Jerusalén (Edición Española). Bilbao (España): Desclée de Brouwer. p. 1387. ISBN 84-330-0022 | ||
* Historia de José el Carpintero (Edmundo González Blanco, trad.). Los Evangelios Apócrifos | * Historia de José el Carpintero (Edmundo González Blanco, trad.). Los Evangelios Apócrifos | ||
Llínea 34: | Llínea 40: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
+ | [[Categoria:Cristianisme]] | ||
+ | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
[[Categoria:Sants]] | [[Categoria:Sants]] | ||
[[Categoria:Sants catòlics]] | [[Categoria:Sants catòlics]] |
Última revisió del 11:14 19 març 2024
San Josep de Nazaret o simplement San Josep va ser, segons la tradició cristiana, l'espós de María, qui era la mare de Jesús i, per tant, pare putatiu de Jesús. En la Bíblia apareix en els evangelis de Mateo i de Lucas.
Història[editar | editar còdic]
Segons l'Evangeli de Mateo, era d'ofici artesà (en l'original grec, τέκτων; Mateo 13:55a), lo que ya en els primers sigles del cristianisme es va concretar en fuster, professió que hauria ensenyat al seu fill, de qui l'Evangeli de Marcos afirma que era «fuster». Les genealogies colocades al principi dels evangelis de Mateo i Lucas presenten a Josep com a descendent del rei David. Segons Lucas, Josep vivia encara quan Jesús tenia dotze anys. Com cap evangeliste ho menciona durant el ministeri públic de Jesús, es presumix que José havia mort ans que este tinguera lloc. L'Evangeli de Mateo li crida «just»,i lo que s'interpreta com ser fidel a la Torà.
La figura de Josep fon contemplada i admirada per diversos pares i doctors de l'Iglésia, i és hui objecte d'estudi d'una branca particular de la teologia, la josefologia.
Santoral[editar | editar còdic]
- 19 de març: San Josep
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Escuela Bíblica de Jerusalén, ed. (1976). Biblia de Jerusalén (Edición Española). Bilbao (España): Desclée de Brouwer. p. 1387. ISBN 84-330-0022
- Historia de José el Carpintero (Edmundo González Blanco, trad.). Los Evangelios Apócrifos
- Williams, translated by Frank (2013). The Panarion of Epiphanius of Salamis. (Second, revised edición). Leiden [u.a.]: Brill
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Molanus (1776) [1570]. De Historia SS Imaginum et Picturarum Lovaina: Typis Academicis
- Zorrell, Francisco. (1931). Lexicon graecum Novi Testamenti. París, col. 1307-1308
- Llamera, B. (1953). Teología de San José. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- Martelet, Bernard (1999). José de Nazaret, el hombre de confianza. 321 pp (4a edición). Madrid: Ediciones Palabra. ISBN: 84-8239-324-3
- Stramare, S. (2000). José, esposo de la Virgen María. En Leonardi, C.; Riccardi, A.; Zarri, G., eds. Diccionario de los Santos, Volumen II. España: San Pablo. pp. 1213-1219. ISBN: 84-285-2259-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre San Josep.