Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri

Selecció de poemes del poeta valencià Josep Maria Bayarri.

El Raig de Sol

Sobre la taula en què escrivia ara ha vingut un raig de sol i han saludat la llum del dia mos lírics versos en revol i ara la meua poesia ol a clarors i a vida ol.

El raig de sol sobre ma taula ha dut un alt encantament quan jo triava la paraula a tot esment i sentiment i s’ha daurat tota ma taula d’un íntim or deliqüescent.

La realitat me secundava i arran de terra fea el vol el de mos versos que em voltava suggestionificant estol, i ara d’altura s’enyorava pel convit d’este raig de sol.

I ha vingut tota l’alegria al sentiment des de l’astral i en estos versos que escrivia reconfortanta se’m prenia esta alegria sideral.

I se dauraven els meus versos a to d’or clar del sol novell, i en lo seu raig, àtoms dispersos, suraven vius mos rims diversos fent de son raig líric joiell.

Gran bé del Cel en la demiúrgica hora d’inicis del matí quan, oficiant al món litúrgica, la mà del sol féu, taumatúrgica, este miracle per a mi!

• Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928).

Ocre

Si el vers venia, ella pernoctava deliquial en l’esme de la benaurança.

I encara la cuca mínima corsecava l’afany intrascendent.

Al regust de les hores de pedra podríem jugar llunàtics per les esferes esfereïdores i múltiples. Alhora unes emocions inductives projectaven la supervivència.

A l’espai blau, de llautó era l’heliotrop i la sargantana una heràldica de presagis roents.

Aquella sinèresi tremolava vives punxes grogues de silencis.

Allí jo, i tu!

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

Astral

Versos?

Tu vols poligonar tendrament ritmes. Afins les emocions, perdura la rima. O llança-la al quart hemisferi —dos a dos sempre. Versos?

Els versos van per dreceres de purnes.

L’idioma capta entrebancs. La gènesi del vers branda.

Tu eres poeta? Allà d’allà mira, guaita blaus i visatges de silenci.

I t’afinques a sobre i quan tornes pels adverbis en escala d’electrons de suro tindràs la mida de l’ésser asfàltic.

I mig riuràs per demés i l’esfínter dels estels encara.

Un jorn oiràs la llum dels poliedres.

Els astres faran l’ullet i en deshauci intermitent la comba te pastarà versos de nou aigües.

Versos encara? Estàs en l’angúnia de les piràmides. Tu eres un esperit d’arquitectura.

Conforme. Per a totes les menyspreables síl·labes, acosta hipopòtams.

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

Ansia de Color Safrà

Tens uns ulls de record. A bones hores, ara, el sentit de l’esguard se m’esparvera.

Tu sentiràs al centre de la còrnia una deshumanització de l’iris i me voràs com sure en la igniscència precisa.

Recordaràs l’encant de l’auri quasi terrós. Alhora persistent vindrà al teu cristal·lí la papallona i pel finestral bru de tes pupil·les la meravella de lo que no és.

Tens uns ulls de record. Adés les hores de la infància d’arbres i de flors de paper de seda; després les pomes de la joventut que tenia sucoses somniacions; més després l’ànsia de color de safrà i suculenta de les arquivoltes del sentiment.

Mira jo me sé estar grunsant-me en les cordes dels àpexs evocadors dels teus ulls.

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).