Diferència entre les revisions de "Meretseger"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Meretseger '''Meretseger''' o '''Merseger''' que significa, ''La que ama el silenci'', era la Deu|deesa…»)
 
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
== Sincretisme ==
 
== Sincretisme ==
En les necròpolis tebanes es manifestava com una forma local d'Hathor.
+
En les necròpolis tebanes es manifestava com una forma local d'[[Hathor]].
  
 
== Cult ==
 
== Cult ==

Revisió de 19:01 8 feb 2024

Representació de Meretseger

Meretseger o Merseger que significa, La que ama el silenci, era la deesa cobra en la mitologia egipcíaca. Simbolisava lo ctònic i per això morava en l'Occident, el lloc a on estava localisat el Més allà. Estava encarregada de la justícia i la medicina i li l'invocava per a protegir-se de la picadura dels ofidis.

Iconografia

Era representada com una cobra; o en forma humana en cap de cobra, en banyes i el disc solar, sent una varietat d'Hathor. També com a serp tricéfala (en tres caps): de dòna, cobra i buitre; o en el cos de serp i cap de dòna. Més rarament, en cap d'escorpió, de lleona, o l'aspecte d'una esfinge en el cap de serp.

Mitologia

Va ser considerada la companyera d'Osiris enterrat, i representava ademés les necròpolis consagrades a dit deu. Era la personificació de la montanya que dominava el poblat de Deir el-Medina, a on habitava, situada junt al Valle dels Reis, a on es trobaven les tombes dels faraons de l'Imperi Nou. Es pensava que escopinyava verí a qualsevol que intentara destruir o furtar les tombes reals.

Castigava a aquells que cometien crims, perdonant compasivament als que s'arrepenediren dels seus actes.

Epítets

Era denominada «la que ama el silenci» o «amada pel silenci», puix velava per la seguritat de les necròpolis tebanes. També se la coneixia com a «Senyora de l'Oest», o Ta Tehnet.

Sincretisme

En les necròpolis tebanes es manifestava com una forma local d'Hathor.

Cult

Va ser molt popular en l'Época Ramésida. Se li rendia cult, junt al deu Ptah, en un temple propenc a Deir el-Medina, a on habitaven els treballadors que varen construir la necròpolis tebana, sent la seua patrona. El seu cult va declinar despuix de la dinastia XXI.

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons