Diferència entre les revisions de "Montesquieu"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Charles Louis de Secondat | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[França|Francesa]] | ||
| + | | ocupació = Filòsof i juriste. | ||
| + | | data_naix = [[18 de giner]] de [[1689]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]] | ||
| + | | data_mort = [[10 de febrer]] de [[1755]] | ||
| + | | lloc_mort = [[París]], [[França]] | ||
| + | }} | ||
'''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]]. | '''Charles Louis de Secondat''', senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a '''Montesquieu''' ([[Castell de la Brède]], [[La Brède]], [[França]], [[18 de giner]] de [[1689]] - [[París]], [[França]], [[10 de febrer]] de [[1755]]) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'[[Ilustració]]. | ||
Revisió de 18:33 30 gin 2024
| Charles Louis de Secondat | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Filòsof i juriste. | ||
| Naiximent: | 18 de giner de 1689 | ||
| Lloc de naiximent: | Castell de la Brède, La Brède, França | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 1755 | ||
| Lloc de defunció: | París, França | ||
Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu, conegut com a Montesquieu (Castell de la Brède, La Brède, França, 18 de giner de 1689 - París, França, 10 de febrer de 1755) fon un filòsof i juriste francés l'obra del qual es desenrolla en el context del moviment intelectual i cultural conegut com l'Ilustració.
El seu pensament deu ser emmarcat dins de l'esperit crític de l'Ilustració francesa, palesa en traces com la tolerància religiosa, l'aspiració de llibertat i el seu concepte de la felicitat en el sentit cívic, si be es desmarcarà d'atres autors de l'época per la seua busca d'un coneiximent més concret i empíric en oposició a l'abstracció i método deductiu dominants. Podem dir que com difusor de la Constitució anglesa i teòric de la separació de poders es troba molt propenc al pensament de Locke, mentres que com a autor de les Cartes perses podria situar-se pròxim a Saint-Simon. No obstant, el pensament del senyor de la Brède és complex i té eixa personalitat pròpia que li convertix en un dels pensadors més influents en el sí de l'història de les doctrines polítiques.