Diferència entre les revisions de "Monasteri de Saïdia"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Zaidia 1.JPG|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia]] | ||
| + | [[Image:Zaidia 2.JPG|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia]] | ||
| + | [[Image:Zaidia 3.JPG|right|275px|thumb|Real Monasteri de la Zaidia en el moment de laseua demolició]] | ||
| + | |||
''El Real monasteri de la [[Zaidia]]'', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]]. | ''El Real monasteri de la [[Zaidia]]'', nomenat també '''Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques''' fon construït i consagrat a [[Maria Santíssima de Gràcia]] per la seua impulsora, Na [[Teresa Gil de Vidaure]], tercera esposa de [[Jaume I]] en l'any [[1265]]. | ||
Revisió de 13:53 16 nov 2009
El Real monasteri de la Zaidia, nomenat també Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercenques fon construït i consagrat a Maria Santíssima de Gràcia per la seua impulsora, Na Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa de Jaume I en l'any 1265.
El monasteri estava situat per l'antic palau del Rey Llop i Jayent, junt totes les cases pròximes, i fon otorgat a Na Teresa per Real Privilegi refrendat per el escrivà de Jaume I, Pedro de Capella, se trobava a la vora del Túria front a la ciutat, eixint pel Portal Nou i el pont de Sant Josep. En el primer Repartiment el palau del rey Llop fon adjudicat en un principi a l'arquebisbe de Narbona, confessor del rey; després lo recobrà per a regalar-ho a la seua dona. Esta donació esta datada en Lleida a 5 de abril de l'any 1260.
En la guerra de la Successió, el Monasteri va jugar un paper important per a la causa Borbònica, aixina Felip V envià una carta per a que les religioses del monasteri de la Zaidia en lo successiu portaren el títul de Ilustríssimes Dones.
El monasteri original fon derruït en la Guerra de l'Independència Espanyola, quan arribaven les tropes napoleòniques a la ciutat, al mateix temps que fon derrocat el Palau del Real de Valéncia, el Realet, etc.
A mitat del sigle XIX, pocs anys després de la seua destrucció fon edificat de nou de obra nova.
Un sigle després i fent gala del poc cap dels valencians per a defendre el seu patrimoni històric, el monasteri fon derrocat un atra vegada en els anys xixanta, edificat en el seu lloc un barri popular.
Actualment i des de els anys 70 el monasteri esta ubicat en Benaguasil (Valéncia).
Bibliografía
- Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858.