Diferència entre les revisions de "Rudolf Steiner"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Rudolf Joseph Lorenz Steiner''', conegut popularment com a '''Rudolf Steiner''' (Donji Kraljevec, Imperi austrohúngar, hui Croàcia, 25 o 27 de…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Rudolf Joseph Lorenz Steiner''', conegut popularment com a '''Rudolf Steiner''' ([[Donji Kraljevec]], [[Imperi austrohúngar]], hui [[Croàcia]], 25 o 27 de febrer de [[1861]] - [[Dornach]], [[Suïssa]], [[30 de març]] de [[1925]]) fon un filòsof [[ | + | '''Rudolf Joseph Lorenz Steiner''', conegut popularment com a '''Rudolf Steiner''' ([[Donji Kraljevec]], [[Imperi austrohúngar]], hui [[Croàcia]], 25 o 27 de febrer de [[1861]] - [[Dornach]], [[Suïssa]], [[30 de març]] de [[1925]]) fon un filòsof [[Austria|austríac]], erudit lliterari, educador, artiste, autor teatral, pensador social i ocultiste. |
Fon el fundador de l'[[antroposofia]], l'[[educació Waldorf]], l'[[agricultura biodinàmica]], la [[medicina antroposófica]] i de la nova forma artística de l'[[eurítmia]]. | Fon el fundador de l'[[antroposofia]], l'[[educació Waldorf]], l'[[agricultura biodinàmica]], la [[medicina antroposófica]] i de la nova forma artística de l'[[eurítmia]]. | ||
Revisió de 17:32 14 oct 2023
Rudolf Joseph Lorenz Steiner, conegut popularment com a Rudolf Steiner (Donji Kraljevec, Imperi austrohúngar, hui Croàcia, 25 o 27 de febrer de 1861 - Dornach, Suïssa, 30 de març de 1925) fon un filòsof austríac, erudit lliterari, educador, artiste, autor teatral, pensador social i ocultiste.
Fon el fundador de l'antroposofia, l'educació Waldorf, l'agricultura biodinàmica, la medicina antroposófica i de la nova forma artística de l'eurítmia.
Descrigué l'antroposofia com seguix:
Steiner va propondre una forma d'individualisme ètic, al que despuix va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seua epistemologia de la visió del món de Johann Wolfgang Goethe, segons la qual el pensament és un orgue de percepció de la mateixa manera que l'ull o l'oït. De la mateixa manera que l'ull percep colors i l'oït sons, aixina el pensament percep idees.