Diferència entre les revisions de "Cobalt"
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cobalt}} | ||
| + | |||
{{DGLV|Cobalt}} | {{DGLV|Cobalt}} | ||
Última revisió del 11:24 24 set 2023
El cobalt (de l'alemà Kobold) és un element químic, metal, escàs, de color gris o blanc rogenc, que és paregut al ferro en moltes de les seues propietats per lo que s'utilisa en l'indústria metalúrgica i com a colorant per a fer vidre.
El seu símbol és Co i el seu número atòmic és 27.
Característiques[editar | editar còdic]
El cobalt és un metal ferromagnètic, de color blanc blavós. La seua temperatura de Curie és de 1388 K. Normalment es troba junt en níquel, i abdós solen formar part dels meteorits de ferro. És un element químic essencial per als mamífers en chicotetes cantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del càncer.
El cobalt metàlic està comunament constituït d'una mescla de dos formes alotrópiques en estructures cristalines hexagonal i cúbica centrada en les cares sent la temperatura de transició entre abdós de 722 K.
Usos[editar | editar còdic]
- En la creació de moltes aleacions per a us industrial
- Per a la pigmentació permanent del vidre, la ceràmica, la porcelana i atres treballs artesanals
- Radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)
- Aleacions entre les que cal senyalar superaleacions usades en turbines de gas d'aviació, aleacions resistents a la corrosió, acers ràpits, i carbur cementat i ferramentes de diamant. Ferramentes de tall en processos de fabricació per a fresadores
- Imans i cintes magnètiques
- Catàlisis del petròleu i indústria química
- Recobriment metàlics per deposició electrolítica pel seu aspecte, durea i resistència a l'oxidació
- Secant per a pintures, verniç i tintes
- Recobriment base d'esmalt vitrificaT
- Pigments (cobalt blau i cobalt vert)
- Electrodos de bateries elèctriques
- Cables d'acer de neumàtics
- El Co-60 s'usa com a font de radiació gamma en radioteràpia, esterilisació d'aliments (pasteurisació freda) i radiografia industrial per al control de calitat de metals (detecció de clavills)
Referències[editar | editar còdic]
- Asimov, I. (2014). Breve historia de la química: Introducción a las ideas y conceptos de la química. Madrid: Alianza Editorial/El Libro de Bolsillo, p. 73
- Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, Joan Corominas, Madrid, Gredos, 1961
- Cobalt, Encyclopædia Britannica Online
- Henderson, Julian (2000). «Glass». The Science and Archaeology of Materials: An Investigation of Inorganic Materials. Routledge. p. 60. ISBN 978-0-415-19933-9
- Holleman, A. F., Wiberg, E., Wiberg, N. (2007). «Cobalt». Lehrbuch der Anorganischen Chemie, 102nd ed. (en alemán). de Gruyter. pp. 1146–1152. ISBN 978-3-11-017770-1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dennis, W. H (2010). «Cobalt». Metallurgy: 1863–1963. ISBN 978-0-202-36361-5
- Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
- Livingood, J.; Seaborg, G. (1938). «Long-Lived Radio Cobalt Isotopes». Physical Review 53 (10): 847. Bibcode:1938PhRv...53..847L
- Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3
- Wang, Shijie (2006). «Cobalt—Its recovery, recycling, and application». Journal of the Minerals, Metals and Materials Society 58 (10): 47-50
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cobalt.
