Diferència entre les revisions de "Idioma irlandés"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
|mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]] | |mapa=[[File:Irish speakers in 2011.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]] | ||
}} | }} | ||
| − | L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[ | + | L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] es troba al voltant d'entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. |
| + | |||
| + | L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[edat mija]]. Des de l'any [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (nomenada originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt en l'anglés. En l'any [[1998]] en l'[[Acort de Divendres Sant]], fon reconegut oficialment com a llengua minoritaria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El [[13 de juny]] de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor l'[[1 de giner]] de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el gastà per primera volta en una reunió del ''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''. | ||
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho. | El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en l'any [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho. | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]]. | Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]]. Una d'estes àrees es la regió de [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]]. | ||
| − | Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió | + | Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4. |
| − | Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics. | + | Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'[[idiomes cèltics]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 01:39 21 set 2023
| Irlandés Gaeilge | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | República d'Irlanda, Irlanda del Nort |
| Regió: | Gaeltacht |
Parlants:
|
1.8 millons
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Irlanda, Irlanda del Nort, Unió Europea |
| Regulat per: | Foras na Gaeilge |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ga |
| ISO 639-2 | gle |
| ISO/FDIS 639-3 | gle |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'irlandés o gaèlic irlandés modern (gaeilge en irlandés) és un idioma goidèlic de la família de llengües indoeuropees originari d'Irlanda i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a llengua nativa es troba al voltant d'entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals.
L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'edat mija. Des de l'any 1922 en l'independència de la República d'Irlanda (nomenada originalment Estat Lliure Irlandés), ha segut l'idioma oficial junt en l'anglés. En l'any 1998 en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua minoritaria en Irlanda del Nort, un país constituent del Regne Unit. El 13 de juny de 2005 s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'Unió Europea entrant en vigor l'1 de giner de 2007. El 22 de giner de 2007, el ministre Noel Treacy, el gastà per primera volta en una reunió del Consell de Ministres de l'Unió Europea.
El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'Irlanda estimà en l'any 2003 que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any 2007, dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.
Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen Gaeltachtaí. Una d'estes àrees es la regió de Connemara, en el Comtat de Galway, incloent les Illes Aran.
Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal a lo llarc de l'illa és l'anglés, existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de 1996 existix un canal de televisió nomenat Teilifís na Gaeilge (Televisió del irlandés) o TG4.
Els tres dialectes irlandesos principals són Ulster en el nort, Munster en el sur i Conacht en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma irlandés.
| Llengües celtes |
|---|
| G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic |