Diferència entre les revisions de "Mar Cantàbrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Mar Cantabrico.png|thumb|300px|Localisació de la mar Cantàbrica]]
 
[[Archiu:Mar Cantabrico.png|thumb|300px|Localisació de la mar Cantàbrica]]
[[Archiu:marcantabrico.jpg|thumb|220px|Riscle en [[Sopela]], en el [[País Vasc]] ]]  
+
[[Archiu:marcantabrico.jpg|thumb|200px|Riscle en [[Sopela]], en el [[País Vasc]] ]]  
 
La '''mar Cantàbrica''' és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nort de la [[península Ibèrica]] i la costa suroest de [[França]]. Tradicionalment comprén des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Vasc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Vasc]] és més coneguda com a [[golf de Viscaya]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[sigle I a. C.]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s").
 
La '''mar Cantàbrica''' és una [[mar]] litoral de l'[[oceà Atlàntic]] que banya la costa nort de la [[península Ibèrica]] i la costa suroest de [[França]]. Tradicionalment comprén des de la punta d'[[Estaca de Bares]] ([[Galícia]]) fins a la desembocadura del [[riu Adur]] ([[País Vasc]]/[[Landes]]). La part que banya les costes del [[País Vasc]] és més coneguda com a [[golf de Viscaya]] o '''golf de Gascunya'''. Va ser batejada per l'[[Antiga Roma]] en el [[sigle I a. C.]] com a ''Sinus Cantabrorum'' (o "oceà dels [[càntabre]]s").
  

Revisió de 17:40 20 set 2023

Localisació de la mar Cantàbrica
Riscle en Sopela, en el País Vasc

La mar Cantàbrica és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nort de la península Ibèrica i la costa suroest de França. Tradicionalment comprén des de la punta d'Estaca de Bares (Galícia) fins a la desembocadura del riu Adur (País Vasc/Landes). La part que banya les costes del País Vasc és més coneguda com a golf de Viscaya o golf de Gascunya. Va ser batejada per l'Antiga Roma en el sigle I a. C. com a Sinus Cantabrorum (o "oceà dels càntabres").

Constituïx una mar de transició entre les mars fredes del nort i les temperades del tròpic, cosa que fa que siga un ecotò d'espècies vegetals i animals d'aigües fredes. Els forts vents del noroest que bufen sobre esta mar tenen l'orige en les baixes pressions centrades sobre les illes Britàniques i la mar del Nort, en combinació en l'anticicló de les Açores. La distància recorreguda pel vent i el manteniment de la seua direcció i velocitat constants fa que es generen ones que oscilen entre 2,5 i 3 metros d'alçària, lo que origina un mar molt agitat. En condicions molt particulars, més propícies durant els mesos d'abril-maig i setembre-octubre, els vents de l'oest poden conseguir magnituts de galerna, en ones que arriben a superar els 9 metros.

A mesura que nos aproximem a la costa francesa, les aigües van sent més càlides. Posseïx una salinitat mijana del 35%, encara que esta senya varia molt en funció del règim de pluges imperant en la zona. Té una significativa amplitut de marea i és travessada pel corrent del Golf.

Enllaços externs

Commons