Diferència entre les revisions de "Almogaver"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els ''' Almogavers''' foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En [[Jaume I]]. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit cristia. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai. | + | Els ''' Almogavers''' foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En [[Jaume I]]. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit [[cristia]]. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai. |
Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!". | Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!". | ||
Revisió de 08:31 10 set 2023
Els Almogavers foren soldats dels quals se va escomençar a parlar durant el sege de Valencia del rei En Jaume I. Se dia d'ells que eren guerrers gorssers i valents que se barallaven sempre en les alvançades de l'eixercit cristia. Naixcuts i criats estos soldats entre les asprees dels monts, se vestien en pells d'animals i portaven sempre descobert el cap, els monyos del qual, aixina com la barba, no se tallaven mai.
Anaven armats de punyal, espasa i llança i defenien el seu cos en un escut de cuiro, que batien furiosament a l'entrar en batalla al crit de "¡desperta ferro!".
Estos salvages, la patria dels quals s'ignora i l’aparicio dels quals a les ordens d’En Jaume I va ser com un remoli que arrasava quant trobava al seu pas, figuraren ya de sempre en les alvançades dels eixercits d'Arago, i aplegaren a infondre tanta por, que els francesos, que posteriorment els coneixqueren en Sicilia, dien tindre por mes a un almogaver que a deu aragonesos armats de punta en blanc.