Diferència entre les revisions de "Atum"

Revisió de 09:39 9 set 2023

Representació d'Atum

Atum, deu creador, El que existix per sí mateixa, era un deu solar en la mitologia egipcíaca (Nom egipcíac: Itemu. Nom grec: Atum). També conegut com Atem o Tem.

Iconografia

Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en cap de moltó, en cap de mangosta, o com a au Fènix. És el primer deu representat en cos humà, puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals.

Mitologia

Atum és el deu que segons la cosmogonia heliopolitana va sorgir de l'oceà primigeni, Nun, creant-se a sí mateixa (per mig de saliva, llàgrimes, sudoració o atres métodos). Per mig de la seua consciència, Ra, crea als demés deus: Shu i Tefnut (aire i humitat), els qui a la seua volta són pares de Geb i Nut (la terra i el cel), pares dels deus: Osiris, Isis, Neftis, Seth i Horus. Atum, segons la teologia Menfita, va ser concebut del cor de Ptah.

Els seus primers descendents configuren l'enéada heliopolitana. Va crear als seus fills, els deus Shu i Tefnut, de la seua saliva. En Heracleópolis la seua mà era el principi femení, personificat en Nebethetepet, la Senyora de la satisfacció. Segons atres mits més tardans va tindre relacions en la seua ombra, o en la deesa Iusaas.

Epítets

Va ser denominat El perfecte, com a deu creador, El que existix per sí mateixa i El del fi de l'Univers.

Sincretisme

Se li va associar en Ra, com Atum-Ra, en Ptah i, a voltes, en Osiris. Va ser identificat en Amón, com Amón-Ra, en l'Imperi Nou.

Cult

El seu principal lloc de cult va ser Heliópolis, també va ser venerat en Pithom, Meidum, Letópolis, Edfu, Heracleópolis, i en l'oasis de Jarga durant el periodo tardà d'Egipte.

Referències

Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
Thode, Rosa. Atum, en egiptologia.org
Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Hart, George (1986). A Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en anglés). ISBN 9780415059091
Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Atum.

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 == Iconografia==
-Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en [[cap]] de [[moltó]], en cap de mangosta, o com a au Fénix. És el primer deu representat en [[cos humà]], puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals.
+Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en [[cap]] de [[moltó]], en cap de mangosta, o com a au Fènix. És el primer deu representat en [[cos humà]], puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals.
 == Mitologia ==