Diferència entre les revisions de "Diputació General d'Aragó"
(Text reemplaça - 'propies' a 'pròpies') |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Diputació General d'Arago''' o '''Govern d'Aragó''' (la seua abreviatura es ''DGA'') es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'[[Arago]], naixcut durant la [[Transició Espanyola]] com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions pròpies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat ''en'' Aragó, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el [[poder eixecutiu]] de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la [[Real Casa de la Misericordia]] en Saragossa, edifici també | + | La '''Diputació General d'Arago''' o '''Govern d'Aragó''' (la seua abreviatura es ''DGA'') es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'[[Arago]], naixcut durant la [[Transició Espanyola]] com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions pròpies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat ''en'' Aragó, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el [[poder eixecutiu]] de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la [[Real Casa de la Misericordia]] en Saragossa, edifici també nomenat "[[Edifici Pignatelli|El Pignatelli]]". Te el seu orige històric en la [[Diputació del General del Regne d'Aragó]] o Generalitat d'Arago, vigent entre els anys [[1364]] i [[1708]], el seu orige se troba en les Talles d'Arago de l'any [[1188]]. |
== Composició == | == Composició == | ||
Última revisió del 15:47 28 ago 2023
La Diputació General d'Arago o Govern d'Aragó (la seua abreviatura es DGA) es l'orgue de govern de la Comunitat Autonoma d'Arago, naixcut durant la Transició Espanyola com a orgue eixecutiu preautonómic, i una de les institucions pròpies que integren la Comunitat Autonoma, junt a les Talles d'Arago (poder llegislatiu), i el president de la Diputacio General, elegit per les Talles -també se podria incloure el poder judicial de l'Estat en Aragó, puix no existixen poders judicials autonomics-. Representa el poder eixecutiu de la Comunitat i la seua seu principal se troba en la Real Casa de la Misericordia en Saragossa, edifici també nomenat "El Pignatelli". Te el seu orige històric en la Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Arago, vigent entre els anys 1364 i 1708, el seu orige se troba en les Talles d'Arago de l'any 1188.
Composició[editar | editar còdic]
El seu President és elegit per les Corts d'Aragó. A dia de hui conta en 10 membres, entre Consellers i la presidenta de l'eixecutiu.[1][2]
| Carrec | Nom | |
|---|---|---|
| Presidencia de la Diputacio General d'Arago | Lluïsa Fernanda Rudi (PP) | |
| Departament de Presidencia i Justicia | Roberto Bermúdez de Castre (PP) | |
| Departament de Facenda i Administracio Publica | Josep Lluïs Saz Casat (Indep.) | |
| Departament d'Economia i Ofici | Francesc Bono Rius (Indep.) | |
| Departament d'Obres Publiques, Urbanisme, Vivenda i Transports | Rafael Fernández d'Alarcón (Indep.) | |
| Departament de Politica Territorial i Interior | Antoni Suárez Oriz (PP) | |
| Departament d'Agricultura, Ganaderia i Mig Ambient | Modest Lobón Nebot (PP) | |
| Departament d'Industria i Innovacio | Artur Argilaga López (PAR) | |
| Departament d'Educacio, Universitat, Cultura i Deport | María Dolors Serrat (PP) | |
| Departament de Sanitat, Benestar Social i Família | Ricardo Oliván Bellosta (PP) |
Presidents des de la Transició[editar | editar còdic]
Regim preautonòmic
- 1978–1981: Joan Antoni Bolea Foradada (UCD)
- 1981–1982: Gaspar Castella i de Gasto (UCD)
- 1982: Gaspar Castella i de Gasto (UCD/Independents)
- 1982: Josep María Hernández de la Torre i Garcia (UCD/Independents)
- 1982–1983: Joan Antoni d'Andreu Rodríguez (UCD/Independents)
Regim autonomic
- 1983–1987 (I llegislatura): Santiago Marraco Solana (PSOE-Aragón)
- 1987–1991 (II llegislatura): Hipolit Gómez de les Roce (Coalicio PAR-PP)
- 1991–1993 (III llegislatura): Emili Eiroa Garcia (Coalicio PAR-PP)
- 1993–1995 (III llegislatura): Josep Marc Berges (PSOE-Arago)
- 1995–1995 (III llegislatura): Ramón Teixidor Sanz (en funcions) (PSOE-Aragón)
- 1995–1999 (IV llegislatura): Santiago Lanzuela Marina (Coalicio PP-PAR)
- 1999–2011 (V, VI i VII llegislatures): Marcelino Iglesies Ricou (Coalicio PSOE-Aragón/PAR)
- 2011–actualidad (VIII llegislatura): Lluïsa Fernanda Rudi (Coalicio PP-PAR)
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Estructura organica del Govern d'Arago, Aragon.es
- ↑ Corts d'Arago