Diferència entre les revisions de "Arsènic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 18: Llínea 18:
 
* Decolorante en la fabricació del [[vidre]] (trióxido d'arsènic).
 
* Decolorante en la fabricació del [[vidre]] (trióxido d'arsènic).
  
=== En desús ==
+
=== En desús ===
 
* Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta​ encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda.​
 
* Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta​ encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda.​
 
* S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el [[sigle XIX]].
 
* S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el [[sigle XIX]].

Revisió de 11:26 11 ago 2023

Arsènic

L'arsènic (del llatí arsênîcum) és un element químic metaloide de color gris i dens. En la seua forma natural és sòlit. Els àcits que produïx en combinar-se en l'oxigen són molts verinosos.

El seu símbol és As i el seu número atòmic és 33.

Es coneix des de l'antiguetat i es reconeix com extremadament tòxic. A pressió atmosfèrica, l'arsènic sublima a 613 °C.

És un element essencial per a la vida i la seua deficiència pot donar lloc a diverses complicacions; no obstant, no es coneix en precisió la funció biològica.​ L'ingesta diària de 12 a 15 μg pot consumir-se sense problemes en la dieta diària de carns, peixos, vegetals i cereals; sent els peixos i crustacis els que més contingut d'arsènic presenten.

Aplicacions

En us

  • Preservant de la fusta (arseniat de plom i cromo), us que representa, segons algunes estimacions, prop del 70 % del consum mundial d'arsènic.
  • El arseniuro de gali és un important material semiconductor amprat en circuits integrats més ràpits, i cars, que els de silici. També s'usa en la construcció de diodos làser i LED.
  • Aditiu en aleacions de plom i llautó.
  • Insecticida (arseniat de plom), herbicida (arseniat de sodi) i verins: a principis del sigle XX s'usaven composts inorgànics pero el seu us ha desaparegut pràcticament en benefici de composts orgànics (derivats metílics). No obstant, eixes aplicacions estan declinant.​
  • El disulfur d'arsènic s'usa com a pigment i en pirotècnia.
  • Decolorante en la fabricació del vidre (trióxido d'arsènic).

En desús

  • Històricament l'arsènic s'ha amprat en fins terapèutics pràcticament abandonats per la medicina occidenta​ encara que recentment s'ha renovat l'interés pel seu us com demostra el cas del trióxido d'arsènic per al tractament de pacients en leucèmia promielocítica aguda.​
  • S'ha utilisat per a fabricar tenyides per a teixits i tintes per a imprimir papers pintats. Esta aplicacions varen donar lloc a greus intoxicacions en el sigle XIX.
  • Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric, per a l'agricultura.
  • A lo llarc de l'història l'arsènic i els seus composts han segut utilisats en fins homicides, fonamentalment en forma d'anhídrit arsenioso (pols blanca, insípit e inodor cridat rei dels verins).
  • Elaboració d'insecticida, herbicida, raticida, fungicides, etc, pero cada volta s'utilisa menys en estos fins.

Referències

  • Grund, Sabina C.; Hanusch, Kunibert; Wolf, Hans Uwe. Arsenic and Arsenic Compounds (en inglés). doi:10.1002/14356007.a03_113.pub2
  • Uthus E.O. (1994). "Arsenic essentiality and factors affecting its importance" (en inglés). pp. 199-208. «in Chappell W.R, Abernathy C.O, Cothern C.R. (eds.) Arsenic Exposure and Health. Northwood, UK: Science and Technology Letters. »

Bibliografia

  • Biberg, Egon; Wiberg, Nils; Holleman, Arnold Frederick (2001). Inorganic Chemistry (en inglés). Academic Press. ISBN 978-0-12-352651-9
  • Calvo Sevillano, Guiomar (2021). Historia del arsénico. Guadalmazán. ISBN 978-84-17547-35-6
  • Eawag (2015). C.A. Johnson, A. Bretzler (coordinadores), Swiss Federal Institute of Aquatic Science and Technology (Eawag), ed. Geogenic Contamination Handbook – Addressing Arsenic and Fluoride in Drinking Water (en anglés). Duebendorf, Suiza

Enllaços externs