Diferència entre les revisions de "Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 353: Llínea 353:
  
  
−
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].
+
El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'[[Josep Maria Guinot|En Josep Maria Guinot]] sobre la [[gramàtica]] de la [[llengua valenciana]] que inclou [[fonètica]], [[ortografia]], [[morfologia]] i [[sintàxis]]. El llibre està prologat per [[Joan Gil i Barberà]], president de l'entitat cultural valenciana i centenària [[Lo Rat Penat]].
  
 
{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}
 
{{Cita|Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un [[Ausias March]], un [[Joanot Martorell]], un [[Jaume Roig]], un [[Jordi de Sant Jordi]], un [[Roiç de Corella]], una [[Isabel de Villena]], o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.|''Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana'' (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)}}

Revisió de 14:42 3 ago 2023

Portada del llibre

Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Guinot, filòlec i llingüiste castellonenc.

Ficha del llibre

Índex

Prolec...............................................................................

Nota Preliminar 

    La Llengua Valenciana...........................................................

    1.- Area geografica del valencia................................................

    2.- Denominacio de la llengua...................................................

    3.- El valencia, llengua, no dialecte...........................................

    Introduccio a la Gramatica......................................................

         PRIMERA PART                         FONETICA

Capitul I, Nocions generals..........................................................

Capitul II, Fonetica valenciana...................................................... 

    Alfabet

    Sistema de signes fonetics

    Les vocals......................................................................

    Els diftoncs i triftoncs

    Les consonants..................................................................

    1.- Sons bilabials

    2.- Sons labio-dentals

    3.- Sons dentals

    4.- Consonants alveolars

    5.- Consonants palatals

    6.- Consonants velars

    7.- La silaba

         SEGONA PART                         ORTOGRAFIA

Capitul III........................................................................... 

    1.- Abecedari

    2.- Us de les consonants

    3.- L'accent grafic

    4.- La dieresis

    5.- Finals de renglo

    6.- L'elisio grafica. Apostrof

    7.- El guionet

         TERCERA PART                         MORFOLOGIA

Capitul IV. L'articul................................................................. 

    Classes d'articul

Capitul V. El substantiu.............................................................. 

    Genero
    Formacio del plural

Capitul VI. L'adjectiu calificatiu.................................................... 

    Formacio del femeni

    Formacio del plural

    Graus de significacio

Capitul VII. Formacio de derivats dels noms........................................... 

    Adverbialisacio i substantivisacio dels adjectius

Capitul VIII. Adjectius demostratius i possessius.....................................

Capitul IX. Adjectius numerals, quantitatius i indefinits.............................

Capitul X. Adjectius interrogatius, exclamatius i relatius............................

Capitul XI. Pronom personal...........................................................

Capitul XII. Els atres pronoms........................................................ 

    1.- Demostratius

    2.- Possessius

    3.- Indefinits

    4.- Relatius

    5.- Interrogatius i exclamatius

Capitul XIII. El verp.................................................................. 

    1.- Generalitats

    2.- Modos, temps, persones i numero

Capitul XIV. Conjugacio dels verps..................................................... 

    Verps auxiliars...................................................................

    1.- Conjugacio

    2.- El verp HAVER

    3.- El verp SER

Capitul XV. Conjugacio regular......................................................... 

    1.- Primera conjugacio: amar

    2.- Segona conjugacio: vencer

     Segona conjugacio: perdre

    3.- Tercera conjugacio: sentir

     Tercera conjugacio: servir

    4.- Resum de les caracteristiques dels verps regulars

    5.- Conjugacio passiva

    6.- Forma reflexiva

Capitul XVI. Els verps irregulars...................................................... 

    1.- Irregularitats aparents

    2.- Irregularitats de la 1ª conjugacio

    3.- Irregularitats de la 2ª conjugacio

    4.- Irregularitats de la 3ª conjugacio

Capitul XVII. Verps defectius, impersonals i d'obligacio. Participi.................... 

    1.- Defectius

    2.- Impersonals

    3.- Formes d'obligacio

    4.- Participis

Capitul XVIII. Principals models de verps d´irregularitat aparent o real................ 

    Llista de verps irregulars per orde alfabetic

Capitul XIX. L'adverbi.................................................................. 

    Classes

Capitul XX. La preposicio............................................................... 

    Classes

Capitul XXI. La conjuncio i la interjeccio.............................................. 

    Classes

         QUARTA PART                         SINTAXIS

Capitul XXII. L'oracio..................................................................

Capitul XXIII. Estructura de l'oracio................................................... 

    Categories gramaticals

Capitul XXIV. La concordancia...........................................................

Capitul XXV. Regim i construccio........................................................

Capitul XXVI. Funcions sintactiques..................................................... 

    L'adjectiu calificatiu

Capitul XXVII. Els determinants......................................................... 

    L'articul indefinit

Capitul XXVIII. L'adjectiu determinatiu.................................................

Capitul XXIX El pronom personal......................................................... 

    Les formes debils

    Els pronoms adverbials

Capitul XXX. Pronoms relatius........................................................... 

    El pronom relatiu

    El pronom adverbial ON o AON

Capitul XXXI. El verp................................................................... 

    L'oracio simple

    Classes d'oracions

Capitul XXXII. El verp (continuacio).................................................... 

    Estructura i caracteristiques

    Veu, aspecte, modo, temps

Capitul XXXIII. Els modos personals..................................................... 

    L'indicatiu. Temps

Capitul XXXIV. El condicional...........................................................

Capitul XXXV. El subjuntiu i l'imperatiu................................................

Capitul XXXVI. Verps auxiliars..........................................................

Capitul XXXVII. Les perifrasis verbals..................................................

Capitul XXXVIII. Les formes nominals del verp........................................... 

    L'infinitiu

Capitul XXXIX. El Gerundi................................................................

Capiutl XL. El Participi.................................................................

Capitul XLI. L'Adverbi...................................................................

Capitul XLII. La Preposicio..............................................................

Capitul XLIII. Conjuncio i interjeccio...................................................

Capitul XLIV. Sintaxis de l'oracio composta.............................................. 

    Oracions yuxtapostes

    Oracions coordinades: copulatives, distributives, disjuntives, adversatives, ilatives i consecutives

Capitul XLV. La subordinacio............................................................. 

    Modos de subordinacio

    Concordancia de temps

Capitul XLVI. Oracions subordinades en particular........................................ 

    Oracions substantives, subjecte i complement directe

    Oracions complement indirecte (finals)

    Interrogatives indirectes

    Oracions complement circunstancial

Capitul XLVII. Oracions d'adjectiu o relatives...........................................

Capitul XLVIII. Oracions adverbials (circumstancials).................................... 

    De lloc, de temps, modals

Capitul XLIX. Oracions adverbials........................................................ 

    Comparatives

    Consecutives

Capitul L. Oracions adverbials........................................................... 

    Oracions condicionals

    Oracions causals

    Construccio absoluta

         QUINTA PART                    SINTAXIS FIGURADA

Capitul LI. La Sintaxis figurada......................................................... 

    Anastrofe i Enalage

    Hiperbato

    L'elipsis

    El pleonasme

    La silepsis

Capitul LII. Vicis de diccio............................................................... 

    El barbarisme

    Paraules estranyes

    El solecisme

    Atres vicis

         SEXTA PART               FORMACIO DE PARAULES

Capitul LIII. Enriquiment................................................................... 

    L'habilitacio

    La derivacio

    Els sufixos. La formacio per sufixos de noves paraules

    Infixos i prefixos

    La composicio

    La parasintesis

    APENDIX:

    I Taula de combinacions binaries de pronoms...................................

    II Taula sinoptica dels sufixos valencians....................................

Sinopsis

Josep Maria Guinot


El llibre, com el seu títul indica, és un treball d'En Josep Maria Guinot sobre la gramàtica de la llengua valenciana que inclou fonètica, ortografia, morfologia i sintàxis. El llibre està prologat per Joan Gil i Barberà, president de l'entitat cultural valenciana i centenària Lo Rat Penat.

Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d'estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d'arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l'amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l'unica que pot constituir l'instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d'emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Sant Jordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.
Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Lo Rat Penat, Valéncia, 1987. Nota preliminar)

Vore també

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gramatica_Normativa_de_la_Llengua_Valenciana&oldid=273635»