Diferència entre les revisions de "Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 43: | Llínea 43: | ||
{{Cita|Es falsa creencia, que el valencià es un dialecte del catala. Podriem dir tot lo contrari: el valencià va ser llengua molt ans que el catala: llengua de la llegislacio del rei En Jaume I, de la seua cort, de la cancelleria, i dels classics valencians, que saberen fer una llengua verdaderament «estandart», de la que deprengueren a escriure en «valenciana prosa» els escritors catalans.}} | {{Cita|Es falsa creencia, que el valencià es un dialecte del catala. Podriem dir tot lo contrari: el valencià va ser llengua molt ans que el catala: llengua de la llegislacio del rei En Jaume I, de la seua cort, de la cancelleria, i dels classics valencians, que saberen fer una llengua verdaderament «estandart», de la que deprengueren a escriure en «valenciana prosa» els escritors catalans.}} | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | |||
+ | * [[Josep Maria Guinot]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 10:37 20 jul 2023
Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana és un llibre de l'autor Josep Maria Guinot publicat l'any 1983 en llengua valenciana.
Ficha del llibre
- Títul: Unitat i personalitat de la Llengua Valenciana.
- Autor: Josep Maria Guinot i Galan.
- Editorial:
- Edició: Valéncia, 1983.
- Idioma: Valencià.
- ISBN:
Índex
I. L'unitat de la llengua
II. Personalitat de la llengua valenciana
A. El Dret natural
B. La llegislacio espanyola
C. La llingüistica moderna
1. El valencià, sempre llengua
2. Testimonis dels nostres classics
3. Vocabularis i gramatiques
4. Testimonis d'autors catalans
5. Atres testimonis
D. Situacio llegal
III. La llengua estandart
IV. Conclusio
Cita
En el llibre apareixen moltes cites sobre la llengua valenciana pero resenyem, entre elles, la que apareix a final del llibre de l'autor, Josep Maria Guinot:
Es falsa creencia, que el valencià es un dialecte del catala. Podriem dir tot lo contrari: el valencià va ser llengua molt ans que el catala: llengua de la llegislacio del rei En Jaume I, de la seua cort, de la cancelleria, i dels classics valencians, que saberen fer una llengua verdaderament «estandart», de la que deprengueren a escriure en «valenciana prosa» els escritors catalans.