Diferència entre les revisions de "Julio Verne"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 29: Llínea 29:
 
[[File:Le Voyage dans la lune.jpg|thumb|250px|El fotograma més famós de Viage a la Lluna ([[1902]]), dirigida per Georges Méliès. Este film es va realisar encara en vida de l'escritor]]
 
[[File:Le Voyage dans la lune.jpg|thumb|250px|El fotograma més famós de Viage a la Lluna ([[1902]]), dirigida per Georges Méliès. Este film es va realisar encara en vida de l'escritor]]
  
−
En l'any [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centre de la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867). En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans inclús  que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al món en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o `[[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.
+
En l'any [[1859]] viaja a [[Escòcia]] en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, [[Paris]] en el [[sigle XX]], i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, [[Cinc semanes en globo]]. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de [[Viage al centre de la Terra]] (1864), [[De la Terra a la Lluna]] (1865), [[Els fills del capità Grant]] (1867). En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans inclús  que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— [[Vint mil llegues de viage submarí]] (1869) a la que seguirien [[L'illa misteriosa]] (1874), [[La volta al món en 80 dies]] (1873), [[Miguel Strogoff]] (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—[[L'esfinge dels gels]] (1897) o [[El soverbi Orinoco]], (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.
  
 
En l'any [[1861]] conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  
 
En l'any [[1861]] conseguix juntar el suficient diners per a viajar a [[Noruega]] i [[Islàndia]] en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.  

Revisió de 18:35 24 jun 2023

Julio Verne

Jules Gabriel Verne (Nantes, 8 de febrer de 1828 - † Amiens, 24 de març de 1905), conegut en els països de llengua espanyola com Julio Verne, fon un escritor francés de noveles d'aventures. Considerat, junt en H. G. Wells, un dels pares de la ciènciaficció, es el segon autor més traduït de tots els temps, despuix d'Agatha Christie, en 4.185 traduccions, d'acort en l'Index Translationum. Algunes de les seues obres han segut adaptades al cine. Va predir en gran exactitut en els seus relats fantàstics l'aparició d'alguns dels productes generats per l'alvanç tecnològic del sigle XX, com la televisió, els helicòpters, els submarins o les naus espacials. Fon condecorat en la Legió d'Honor per les seues aportacions a l'educació i a la ciència.

Biografia

Infancia i joventut

Julio Verne als 25 anys

Naixqué en l'illa de Feydem en Nantes, França el 8 de febrer de 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de Lluís XV i president del Colege d'Advocats de Nantes), i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anna, en 1837; Mathilde, en 1839, i Marie, en 1842. En l'any 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en geografia, grec, llatí, cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendre pel riu Loira fins a la mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage.

Molts biógrafs afirmen que en l'any 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a Índia cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline (de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la poesia i la ciència. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En l'any 1846 retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa.

En l'any 1847 escomençà els seus estudis de dret en Paris. La seua cosina Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Aleixandre VI. En 1848 fon introduït pel seu tio Châteaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influencia personal i lliterària en Verne. En l'any 1849 rep el títul d'advocat i son pare li permet permanéixer en Paris. Seguix escrivint teatre. Son pare volgué que se dedicara a la seua carrera d'advocacia, pero ell no estava per la llabor i son pare, rebotat en ell, deixà de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els gastà en llibres i passà llargues hores en les biblioteques de Paris volent saber-ho tot. A Verne apenes li aplegava per a menjar, lo que li ocasionà tants trastorns digestius (ocasionant-li desarreglaments estomacals i incontinència fecal) com trastorns nerviosos que acabarien per desfigurar-li la cara i paràlisis facial.

Treballe del matí a la nit sense parar, i aixina tots els dies (...) L'estòmec seguix be, pero els estirons de la cara me molesten molt; ademés, com tinc que prendre sempre alguna cosa, ya no dorc absolutament res.(...) Totes estes molèsties procedixen dels nervis que tinc sempre en extrema tensió.

Major Orguill és, Davit, Grans Biografies: Jules Verne

Aixina escriu, puix, una carta a sa mare, parlant dels problemes sorgits per la falta d'alimentació:

Una vida que llimita al nort en l'estrenyiment, al sur en la descompostura, a l'est en les llavatives exagerades, a l'oest en les llavatives astringents (...) Es provable que estigues enterada, la meua volguda mare, de que existix un hiat que separa a abdós posaderes i no es sino el remat de l'intestí. (...) Ara be, en el meu cas el dret, presa d'una impaciència molt natural, te tendència a eixir-se i, per consegüent, a no retindre tan hermèticament com seria desijable la seua gratísima contenció. (...) greus inconvenients per a un jove quina intenció és alternar en societat i no en misèria. Perque per dir-ho d'una volta.

Major Orguillés, Davit, 'Grans Biografies: Jules Verne

En l'any 1850, als 22 anys d'edat, escriu una comèdia llaugera, Les palles trencades que conseguix estrenar en Paris gràcies a Dumas, en modest èxit. A l'any següent publica en la revista ilustrada El museu de les Famílies dos relats: Martín Pau (una fantasia inspirada en les pintures de l'artiste peruà Ignacio Merino) i Un drama en México (un conte històric inspirat pel Viage a l'equinocci americà, del naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt) i vàries obres teatrals, llibrets per a operetes de moda i noveles curtes. Durant esta época es secretari del Teatre Nacional de Paris, recomanat per Dumas. Els pocs diners que pot reunir ho invertix en un piano. En maig de 1856 coneix a qui serà la seua futura esposa, una dona cridada Honorine Deviane Morel, que es viuda de Morel i mare de dos filles (Valentine i Suzanne). Es cassa (traïcionant la causa del seu misògin grup d'amics Els onze sense dona) en Honorine el 10 de giner de 1857, creent que trobarà l'estabilitat emocional que li falta. Li demana a son pare 50.000 francs per a invertir en la bossa i son pare accedix despuix d'una llarga discussió. El matrimoni li desespera ràpidament per conte d'ajudar-li. Cada volta que se li presentava l'oportunitat escapava dels seus deures de conjuge. Una volta que foren a Esomes a passar un temps en la germana d'Honorine, prengué un barco a Escòcia, obligant a la seua dona a retornar sola a Paris sense saber res de Julio fins que retorna del viage (esta fon la primera volta que viajà en barco). Despuix mamprén atre viage cap a Noruega i Dinamarca. Quatre anys despuix de contraure matrimoni, Julio planeja un viage, que se traduiria despuix en abandonar a Honorine mentres donava a llum a l'únic fill frut del matrimoni, Michel Verne.

Els Viages extraordinaris

El fotograma més famós de Viage a la Lluna (1902), dirigida per Georges Méliès. Este film es va realisar encara en vida de l'escritor

En l'any 1859 viaja a Escòcia en el seu amic Hignard. La seua primera obra de ficció científica es també la primera novela que escrigué, Paris en el sigle XX, i una de les poques que no publicà en vida —s'imprimí en 1994—; Pierre-Jules Hetzel, el seu editor, rebujà la novela pel pessimisme que tancava, puix presagiava una societat en que la gent viu obsessionada en els diners i en els aparatos de fax. Julio Verne publicà en 1863 el primer dels seus 60 Viages extraordinaris, Cinc semanes en globo. La serie, prolongada durant casi 40 anys, hauria d'incloure entregues de la talla de Viage al centre de la Terra (1864), De la Terra a la Lluna (1865), Els fills del capità Grant (1867). En l'any 1869 apareix publicada en Espanya —abans inclús que en França—,possiblement degut a l'amistat entre Hetzel i V. Guimerá —el traductor espanyol d'algunes de les seues obres— Vint mil llegues de viage submarí (1869) a la que seguirien L'illa misteriosa (1874), La volta al món en 80 dies (1873), Miguel Strogoff (1876) —la millor coartada per a quins li consideren un reaccionari—L'esfinge dels gels (1897) o El soverbi Orinoco, (1898). Faener infatigable, paralelament als seus viages, forjà la seua primera vocació, el teatre, escrivint i adaptant algunes peces per a l'escena.

En l'any 1861 conseguix juntar el suficient diners per a viajar a Noruega i Islàndia en la seua dona, pero ella no pot viajar per trobar-se encinta. A la seua volta li rep en el seu recent naixcut fill Michel Verne, únic frut del matrimoni.

En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en Cinc semanes en globo. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una chicoteta fortuna per a eixa época). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a Estats Units en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys despuix publica l'història d'un viage a la Lluna en dos parts: De la Terra a la Lluna i Al voltant de la Lluna. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estatunidenc Abraham Lincoln, assessinat a principis d'eixe mateix any.

Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, Estats Units es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de Florida,escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores de viage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen vàries orbites al voltant i retornen a la Terra.

El dia de l'estrena de la seua adaptació al teatre de La volta al món en huitanta dies, Verne vixqué l'única experiència de la seua existència digna dels seus personages: insistí en revisar personalment la cistella que conduiria a Phileas Fogg i al seu inseparable Passepartout agrupes d'un elefant verdader. La caiguda d'una part de l'escenari esglayà a l'animal, que eixí acovardat del teatre en l'autor a costeres, per a recórrerel Boulevard des de Capuchins fins que el domador els alcançà en les Tulleries.

En 1879 es comprà un chicotet yate, el «Saint Michel», en el que recorre el Mediterràneu. A la seua tornada marcha a residir a la ciutat d'Amiens. Durant els dos anys següents contínua viajant: recorre Irlanda, Escòcia i Noruega (1880) Anglaterra, el Mar del Nort i el Bàltic(1881).

El seu fill Michel Verne fon molt rebel i fon reclòs en un manicomi a petició de Julio. Despuix d'alguns anys Michel eixí, pero portà sempre molt mal que son pare haguera fet això en ell. De chicotet, Michael també estigué en un correccional.

Els seus últims anys

Julio Verne en l'any 1892

El 9 de març de 1886, a l'edat de 58 anys, caminant de tornada a sa casa, el seu nebot Gastón, de 25 anys, en qui portava una cordial relació, li disparà en un revòlver, sense raons clares, la primera bala li fallà, pero la segona li ferí en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es recuperaria. L'incident fon ocultat per la prensa i Gastón passà el restant de la seua vida en un manicomi.

Despuix de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres més ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una série de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.

Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'esperanto d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugarà un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acabat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'esperanto.

El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles L'invasió del mar i El far del fi del mon. La série Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volums a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals no es publicaren fins a finals del sigle XX.

En 1863, Verne havia escrit una novela cridada Paris en el sigle XX al voltant d'un jove que viu en un món de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial de comunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» pel seu besnet en 1989 i publicada en 1994.

Anticipacions

Encara que molts consideren a Julio Verne com el pare de la ciència ficció, realment Verne mai volgué escriure en este gènero, més be Verne era un escritor de lliteratura científica, que desijava acostar els coneiximents recents descoberts a la joventut; no obstant, eixe coneiximent ho portà a anticipar molts dels invents que asombrarien al món posteriorment. Estes son algunes de les anticipacions de Verne en alguns dels seus llibres:

  • Davant la bandera, Els cinccents millons de la Begún: armes de destrucció massiva.
  • Robur el Conquistador: Helicòpter.
  • De la Terra a la Lluna, Al voltant de la Lluna: Nausespacials.
  • Una ciutat flotant: Grans transatlàntics, nines parlants.
  • Paris en el sigle XX: Internet, motors d'explosió.
  • 20.000 llegues de viage submarí, L'illa misteriosa:Submarí, motors elèctrics.
  • L'illa misteriosa: Ascensor.

En el sigle XXIX: La jornada d'un periodiste americà en el 2889, Julio Verne parlà de coses a les que encara no ha aplegat nostra tecnologia, com per eixemple, mijos per a transportar-se a 1.500 quilómetros per hora. També se reconeix la seua visió d'anticipar futurs descobriments i events històrics, com per eixemple:

Adaptacions

De les noveles de Julio Verne, 33 han segut portades al cine, donant lloc a un total de 95 películes, sense contar les series de televisió. L'obra més voltes adaptada ha segut Miguel Strogoff (16 voltes), seguida de Vint mil llegues de viage submarí (9 voltes) i Viage al centre de laTerra (6 voltes).

Principals películes

Referències

Bibliografia

  • Angenot, Marc (Primavera de 1973). «Jules Verne and French Literary Criticism». Science Fiction Studies (1 edición) I: 33-37
  • Jacobson, A.; Antoni, A. Des anticipations de Jules Verne aux réalisations d'aujourd'hui. París: J. de Gigord
  • UNESCO (2013). «Statistics: 'Top 50' Author». Index Translationum. UNESCO Culture Sector

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Julio_Verne&oldid=269212»