Diferència entre les revisions de "José Pizcueta Donday"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''José Pizcueta Donday''', mege i botànic va nàixer en Valéncia en l'any 1792 i va estudiar filosofia i medicina en l'Universitat de Valéncia…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''José Pizcueta Donday''', mege i botànic va nàixer en [[Valéncia]] en l'any [[1792]] i va estudiar filosofia i medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i botànica en el [[Real Jardí Botànic de Madrit]] en Mariano Lagasca. | '''José Pizcueta Donday''', mege i botànic va nàixer en [[Valéncia]] en l'any [[1792]] i va estudiar filosofia i medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i botànica en el [[Real Jardí Botànic de Madrit]] en Mariano Lagasca. | ||
| − | En l'any [[1817]] va ser nomenat professor de patologia i botànica de la seua universitat i en [[1829]] va assumir la direcció del [[Jardí Botànic de Valéncia]] que mantindrà fins a la seua mort en l'any 1870. | + | En l'any [[1817]] va ser nomenat professor de patologia i botànica de la seua universitat i en [[1829]] va assumir la direcció del [[Jardí Botànic de Valéncia]] que mantindrà fins a la seua mort en l'any [[1870]]. |
A lo llarc d'este periodo el jardí va alcançar un dels moments de majors esplendor, Pizcueta lo va ampliar fins als llímits actuals i va construir l'hivernàcul en l'any [[1860]] que encara es conserva i que va supondre una fita per a l'arquitectura del [[ferro]] i el [[vidre]] en [[Espanya]]. | A lo llarc d'este periodo el jardí va alcançar un dels moments de majors esplendor, Pizcueta lo va ampliar fins als llímits actuals i va construir l'hivernàcul en l'any [[1860]] que encara es conserva i que va supondre una fita per a l'arquitectura del [[ferro]] i el [[vidre]] en [[Espanya]]. | ||
Revisió de 17:39 22 maig 2023
José Pizcueta Donday, mege i botànic va nàixer en Valéncia en l'any 1792 i va estudiar filosofia i medicina en l'Universitat de Valéncia i botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Mariano Lagasca.
En l'any 1817 va ser nomenat professor de patologia i botànica de la seua universitat i en 1829 va assumir la direcció del Jardí Botànic de Valéncia que mantindrà fins a la seua mort en l'any 1870.
A lo llarc d'este periodo el jardí va alcançar un dels moments de majors esplendor, Pizcueta lo va ampliar fins als llímits actuals i va construir l'hivernàcul en l'any 1860 que encara es conserva i que va supondre una fita per a l'arquitectura del ferro i el vidre en Espanya.
Va modernisar l'escola botànica adaptant-la al sistema d'Encicher i va publicar la Enumeratio plantarum Horti Botanici Valentini en l'any 1856, en les més de 6.000 espècies que es cultivaven en eixa época; també dotà al Jardi d'un hervari i biblioteca.
Va ser rector de l'Universitat de Valéncia entre els anys 1859 i 1867.