Diferència entre les revisions de "Joan Fuster"

Revisió de 12:01 27 set 2009

Joan Fuster i Ortells (Sueca, Comunitat Valenciana, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992), fon un escritor valencià pancatalaniste^[1]^[2] i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític Països Catalans. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig Nosaltres, els valencians (Nosatros, els valencians, 1962)

Biografia

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del Partit Carlí), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.

Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig Nosaltres, els valencians es declarava lliberal,^[3] en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la Falange.^[4]^[5]

Obra

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

Ensaig

Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957
Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
Un món per a infants. València, 1959
Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962
Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
Combustible per a falles. València, Garbí, 1967
L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977
Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979
Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981
Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982
Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
Sagitari. València, Diputació de València, 1984
Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985
Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991

Poesia

Sobre Narcís. València, Torre, 1948
3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949
Va morir tan bella. València, 1951
Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987

Referències

↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html
↑ http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes
↑ Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.
↑ Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia.
↑ http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg

[1] ttp://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html

[2] ttp://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes

[3] Nosaltres, els valencians, Pròlec a la segona edició.

[4] Fuster, un esquema biogràfic. De la Càtedra Joan Fuster de l'Universitat de Valéncia.

[5] ttp://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carlí]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i va eixercir de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.
-Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref>
+Fuster, si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>
 == Obra ==