Diferència entre les revisions de "Bonaventura Carles Aribau"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Bonaventura Carles Aribau i Farriols''' (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - Barcelona, 17 de setembre de 1862) fon un escritor, polí…») |
|||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Economistes]] | ||
+ | [[Categoria:Polítics]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors catalans]] | ||
+ | [[Categoria:Catalanisme]] |
Revisió de 16:32 2 abr 2023
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - Barcelona, 17 de setembre de 1862) fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la Renaixença catalana. Carles Aribau és afamat per la seua obra Oda a la Patria.
Biografia
Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.
Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà Ensayos en 1817. En l'any 1820 es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el Diario Constitucional. Publicà un himne titulat Libertad libertad sacrosanta. Fon secretari de la Diputació de Lleida (1822 1823). Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de 1820, va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu El Europeo en 1823. En 1826 es va traslladar a Madrit per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en 1833 la seua célebre Oda a la Patria, la seua obra més popuar i destacada. Treballà en La Nación, La España i El Corresponsal, fundat en 1839 per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En La Nación dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la Biblioteca d'Autors Espanyols. Fon nomenat director general del Tesor (1847), de la Junta d'Aduanes i Aranzels (1850), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni (1857).
Obra
- Ensayos poéticos (1817)
- Libertad, libertad sacrosanta, himno revolucionario (1820)
- La libertad restaurada, colaboración con otros autores (1820).
- A la señora Leticia Cortesi (1821).
- Oda a la Patria (1833).
- All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
- A la virgen de los Dolores (1845)
- A la Srta Maria Dolors de Belza