Diferència entre les revisions de "Pere Cabanes"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Pere Cabanes''' ( | + | '''Pere Cabanes''' ([[sigle XV]] - [[sigle XVI]]) fon un pintor [[Regne de Valéncia|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Germà de Martí Cabanes, fon un dels més destacats difusors de l'estil quatrecentiste italià. En l'any [[1528]] fon conseller de la ciutat de Valéncia. | + | Germà de Martí Cabanes, fon un dels més destacats difusors de l'estil quatrecentiste italià. En l'any [[1528]] fon conseller de la ciutat de [[Valéncia]]. |
− | Les notícies més antigues que d'ell es posseïxen són de [[1472]]. El 25 de juny de [[1476]] va firmar un rebut a [[Jaume Roig]], mercader de Valéncia, per quatrecents sòus d'un retaule que li va pintar en dos imàgens: l'Àngel Custodi i Sant Sebastià, que està en l'iglésia parroquial de Sant Joan, damunt del crucifix major. | + | Les notícies més antigues que d'ell es posseïxen són de l'any [[1472]]. El [[25 de juny]] de [[1476]] va firmar un rebut a [[Jaume Roig]], mercader de Valéncia, per quatrecents sòus d'un retaule que li va pintar en dos imàgens: l'Àngel Custodi i Sant Sebastià, que està en l'iglésia parroquial de Sant Joan, damunt del crucifix major. |
− | En [[1477]], en la [[catedral de Valéncia]] un mestre Cabanes feu varis treballs. En [[1478]], el 20 d'abril, va contractar en Bernat Vives de Canemaç, cavaller, i Pere d’Anglesola, notari, obrers de la parròquia de Sant Nicolau, la pintura de les portes dels òrguens, que eren huit portes de tela, en l'Anunciació de la Verge, àngels, sant Pere, sant Nicolau, sant Miquel, l'Àngel Custodi, etc... | + | En l'any [[1477]], en la [[catedral de Valéncia]] un mestre Cabanes feu varis treballs. En l'any [[1478]], el [[20 d'abril]], va contractar en Bernat Vives de Canemaç, cavaller, i Pere d’Anglesola, notari, obrers de la parròquia de Sant Nicolau, la pintura de les portes dels òrguens, que eren huit portes de tela, en l'Anunciació de la Verge, àngels, sant Pere, sant Nicolau, sant Miquel, l'Àngel Custodi, etc... |
− | El 18 de juliol de [[1482]] apareix en Rodrigo d'Osona contractant la realisació del retaule de l'altar major del convent de Sant Francesc de Valéncia. Se sap que el 15 de giner de [[1483]] va firmar les capitulacions en Lluís Caldés, pelaire, d'un retaule que anava a pintar per a la seua sepultura en el convent de Sant Agustí de Valéncia, que [[Sanchis Sivera]] reproduïx íntegrament. | + | El [[18 de juliol]] de [[1482]] apareix en Rodrigo d'Osona contractant la realisació del retaule de l'altar major del convent de Sant Francesc de Valéncia. Se sap que el [[15 de giner]] de [[1483]] va firmar les capitulacions en Lluís Caldés, pelaire, d'un retaule que anava a pintar per a la seua sepultura en el convent de Sant Agustí de Valéncia, que [[Sanchis Sivera]] reproduïx íntegrament. |
− | Una atra notícia és del 7 de decembre de [[1493]], en que es comprometia a pintar un retaule per a la capella de la Generalitat, en la [[Verge Maria]] i [[Jesús]] en el braç, assentada en una cadira i rodejada d'àngels, i als peus tres diputats principals i el síndic i l'escrivà agenollats: | + | Una atra notícia és del [[7 de decembre]] de [[1493]], en que es comprometia a pintar un retaule per a la capella de la Generalitat, en la [[Verge Maria]] i [[Jesús]] en el braç, assentada en una cadira i rodejada d'àngels, i als peus tres diputats principals i el síndic i l'escrivà agenollats: |
{{Cita|çò és, lo eclesiàstich com a canonge ab capa, e lo noble ab spasa al costat, lo citadà ab gramalla de jurat}} | {{Cita|çò és, lo eclesiàstich com a canonge ab capa, e lo noble ab spasa al costat, lo citadà ab gramalla de jurat}} | ||
− | En l'atra part, [[Sant Jordi]] en el dragó, i en el costat esquerre, l'Àngel Custodi en “lo rat penat” i les armes d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]. En el mechó del crucifix en Maria i sant Joan, i en les polseres diversos sants. El retaule, de gran bellea, va estar en la capella fins a [[1615]], en que fon retirat. | + | En l'atra part, [[Sant Jordi]] en el dragó, i en el costat esquerre, l'Àngel Custodi en “lo rat penat” i les armes d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]. En el mechó del crucifix en Maria i sant Joan, i en les polseres diversos sants. El retaule, de gran bellea, va estar en la capella fins a l'any [[1615]], en que fon retirat. |
− | Atres obres de Pere Cabanes són el retaule de l'iglésia de La Nostra Senyora de Jesús de Valéncia. En [[1515]] va firmar un [[apoca]] (carta de pagament) per un retaule pintat per a la viuda de Pere Català. El 16 de decembre de [[1515]] va subscriure, junt en Nicolau Falcó i mestre Martí Cabanes, tots ells pintors “de retaules”, el fuster Damià Gonsalbes, i els jurats de [[Bocairent]], la construcció d'un retaule per a l'iglésia de la vila, que duria l'image de la Verge Maria en Jesús en el braç, de bulto redó, i un tabernàcul, l'escultura similar a la que hi havia en l'iglésia de Sant Nicolau de Valéncia, i el tabernàcul com el de l'altar major de la de Sant Tomas. El 25 de setembre de [[1521]] va allumenar un crucifix per a la capella de l'infant Enrique de Aragón, en substitució d'un que li havien furtat. En [[1533]] va pintar un retaule de Sant Miquel Arcàngel per al Portal Nou i va pintar l'escultura de Santa Elena, en el citat portal. Se li documenta en [[1538]] en l'eixecució de la pintura de les portes de l'altar de la Circumcisió en la sèu valentina. | + | Atres obres de Pere Cabanes són el retaule de l'iglésia de La Nostra Senyora de Jesús de Valéncia. En l'any [[1515]] va firmar un [[apoca]] (carta de pagament) per un retaule pintat per a la viuda de Pere Català. El [[16 de decembre]] de [[1515]] va subscriure, junt en Nicolau Falcó i mestre Martí Cabanes, tots ells pintors “de retaules”, el fuster Damià Gonsalbes, i els jurats de [[Bocairent]], la construcció d'un retaule per a l'iglésia de la vila, que duria l'image de la Verge Maria en Jesús en el braç, de bulto redó, i un tabernàcul, l'escultura similar a la que hi havia en l'iglésia de Sant Nicolau de Valéncia, i el tabernàcul com el de l'altar major de la de Sant Tomas. El [[25 de setembre]] de [[1521]] va allumenar un crucifix per a la capella de l'infant Enrique de Aragón, en substitució d'un que li havien furtat. En l'any [[1533]] va pintar un retaule de Sant Miquel Arcàngel per al Portal Nou i va pintar l'escultura de Santa Elena, en el citat portal. Se li documenta en [[1538]] en l'eixecució de la pintura de les portes de l'altar de la Circumcisió en la sèu valentina. |
== Referències == | == Referències == |
Revisió de 17:30 5 feb 2023
Pere Cabanes (sigle XV - sigle XVI) fon un pintor valencià.
Biografia
Germà de Martí Cabanes, fon un dels més destacats difusors de l'estil quatrecentiste italià. En l'any 1528 fon conseller de la ciutat de Valéncia.
Les notícies més antigues que d'ell es posseïxen són de l'any 1472. El 25 de juny de 1476 va firmar un rebut a Jaume Roig, mercader de Valéncia, per quatrecents sòus d'un retaule que li va pintar en dos imàgens: l'Àngel Custodi i Sant Sebastià, que està en l'iglésia parroquial de Sant Joan, damunt del crucifix major.
En l'any 1477, en la catedral de Valéncia un mestre Cabanes feu varis treballs. En l'any 1478, el 20 d'abril, va contractar en Bernat Vives de Canemaç, cavaller, i Pere d’Anglesola, notari, obrers de la parròquia de Sant Nicolau, la pintura de les portes dels òrguens, que eren huit portes de tela, en l'Anunciació de la Verge, àngels, sant Pere, sant Nicolau, sant Miquel, l'Àngel Custodi, etc...
El 18 de juliol de 1482 apareix en Rodrigo d'Osona contractant la realisació del retaule de l'altar major del convent de Sant Francesc de Valéncia. Se sap que el 15 de giner de 1483 va firmar les capitulacions en Lluís Caldés, pelaire, d'un retaule que anava a pintar per a la seua sepultura en el convent de Sant Agustí de Valéncia, que Sanchis Sivera reproduïx íntegrament.
Una atra notícia és del 7 de decembre de 1493, en que es comprometia a pintar un retaule per a la capella de la Generalitat, en la Verge Maria i Jesús en el braç, assentada en una cadira i rodejada d'àngels, i als peus tres diputats principals i el síndic i l'escrivà agenollats:
En l'atra part, Sant Jordi en el dragó, i en el costat esquerre, l'Àngel Custodi en “lo rat penat” i les armes d'Aragó. En el mechó del crucifix en Maria i sant Joan, i en les polseres diversos sants. El retaule, de gran bellea, va estar en la capella fins a l'any 1615, en que fon retirat.
Atres obres de Pere Cabanes són el retaule de l'iglésia de La Nostra Senyora de Jesús de Valéncia. En l'any 1515 va firmar un apoca (carta de pagament) per un retaule pintat per a la viuda de Pere Català. El 16 de decembre de 1515 va subscriure, junt en Nicolau Falcó i mestre Martí Cabanes, tots ells pintors “de retaules”, el fuster Damià Gonsalbes, i els jurats de Bocairent, la construcció d'un retaule per a l'iglésia de la vila, que duria l'image de la Verge Maria en Jesús en el braç, de bulto redó, i un tabernàcul, l'escultura similar a la que hi havia en l'iglésia de Sant Nicolau de Valéncia, i el tabernàcul com el de l'altar major de la de Sant Tomas. El 25 de setembre de 1521 va allumenar un crucifix per a la capella de l'infant Enrique de Aragón, en substitució d'un que li havien furtat. En l'any 1533 va pintar un retaule de Sant Miquel Arcàngel per al Portal Nou i va pintar l'escultura de Santa Elena, en el citat portal. Se li documenta en 1538 en l'eixecució de la pintura de les portes de l'altar de la Circumcisió en la sèu valentina.