Diferència entre les revisions de "Jujuy"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del | + | '''Jujuy''' es una provincia d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la provincia de [[Salta]]. |
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]]. | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | La provincia de Jujuy esta situada en el noroest | + | La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats: |
* Les Serras Subandines. | * Les Serras Subandines. | ||
* La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]]. | * La Cordillera Oriental, a on es destaca la [[Trencall d’Humahuaca]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Historia== | ==Historia== | ||
| − | Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que | + | Les terres altes de Jujuy, i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”. |
| + | |||
La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy. | La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy. | ||
| − | La nostra provincia fon | + | La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal. |
| − | La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. | + | La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides. |
| − | Aixina la nostra Patria va | ||
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya: | ||
| − | * Entre el 6 de | + | * Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817 |
| − | * Entre el 14 i el 16 de | + | * Entre el 14 i el 16 de giner de 1818 |
* El 26 de març de 1819 | * El 26 de març de 1819 | ||
* Entre maig i juny de 1820 | * Entre maig i juny de 1820 | ||
| − | * El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va | + | * El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el [[Dia Gran de Jujuy]]. |
* Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821. | * Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821. | ||
* El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio. | * El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39). | Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39). | ||
| − | Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un | + | Despres de l’organisacio definitiva de la Republica [[Argentina]], arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles. |
== Poblacio == | == Poblacio == | ||
| − | Segons les | + | Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat. |
==Divisio administrativa== | ==Divisio administrativa== | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
== Clima == | == Clima == | ||
| − | La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses | + | La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de '''Jujuy''' incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals. |
== Activitat economica == | == Activitat economica == | ||
| − | L' | + | L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. |
Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals. | Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals. | ||
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. | ||
| − | La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials | + | La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial. |
== Principals ciutats == | == Principals ciutats == | ||
| Llínea 90: | Llínea 90: | ||
'''La bandera de Jujuy''' | '''La bandera de Jujuy''' | ||
'''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]]. | '''Jujuy''' te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General [[Manuel Belgrano]]. | ||
| − | L'emblema patri fon | + | L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927. |
Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona: | Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona: | ||
Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. | Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]] en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En [[Manuel Belgrano]] com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. | ||
| Llínea 105: | Llínea 105: | ||
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions. | La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions. | ||
| − | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en | + | Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables. |
| − | Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son | + | Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interessants propostes per ad estos bells llocs. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.nuestrojujuy.com.ar/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)] | * [http://www.nuestrojujuy.com.ar/ Senyes, historia, costums i llegendes de Jujuy (en castellà)] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:Províncies d'Argentina]] |
| − | |||
Revisió de 20:25 16 set 2009
Jujuy es una provincia d'Argentina, situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la Cordillera dels Andes i Chile, al noroest en Bolivia, a l'est i al sur en la provincia de Salta. La capital es la ciutat de San Salvador de Jujuy.
Geografia
La provincia de Jujuy esta situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos. La seua altura s'incremente d'est a oest, seent la zona surest la mes baixa, en coincidentment en el vall del riu San Francisco. Se reconeixen quatre grans unitats:
- Les Serras Subandines.
- La Cordillera Oriental, a on es destaca la Trencall d’Humahuaca.
- Els Valls.
- La Puna.
Historia
Les terres altes de Jujuy, i particularment la Trencall d’Humahuaca, fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren tambe miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
La fundacio d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de Chile i Peru, que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.
La nostra provincia fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independencia. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'Exodo Jujeny) i en la Guerra Gaucha que nos donà heroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
- Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817
- Entre el 14 i el 16 de giner de 1818
- El 26 de març de 1819
- Entre maig i juny de 1820
- El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el Dia Gran de Jujuy.
- Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
- El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'ultima invasio.
El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independencia Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional. Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-39).
Despres de l’organisacio definitiva de la Republica Argentina, arriba un periodo de progres per a la nostra provincia: l’arribada del telegraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.
Poblacio
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilometro quadrat.
Divisio administrativa
La provincia de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comisions municipals. Els departaments son els següents:
- Cochinoca (capçal Abra Pampa)
- Dr Manuel Belgrano (capçal San Salvador de Jujuy)
- El Carmen (capçal El Carmen)
- Humahuaca (capçal Humahuaca)
- Ledesma (capçal Libertador General San Martín)
- Palpalá (capçal Palpalá)
- Rinconada (capçal Rinconada)
- San Antonio (capçal San Antonio)
- San Pedro (capçal San Pedro de Jujuy)
- Santa Bárbara (capçal Santa Clara)
- Santa Catalina (capçal Santa Catalina)
- Susques (capçal Susques)
- Tilcara (capçal Tilcara)
- Tumbaya (capçal Tumbaya)
- Valle Grande (capçal Valle Grande)
- Yavi (capçal La Quiaca)
Clima
La cadena montanyosa que rodeja i travessa la provincia de Jujuy incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.
Activitat economica
L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. Ad aço s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de Palpala i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la Trencall d’Humahuaca al nort i el Pas de Jama en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
Principals ciutats
- San Salvador de Jujuy (1.259 msnm)
- San Pedro de Jujuy
- La Quiaca (3.442 msnm)
- Ciudad Perico
- Libertador General San Martín
- Palpalá
- Fraile Pintado
- Tilcara (2.461 msnm)
- Humahuaca (2.939 msnm)
- El Carmen
- Monterrico
- Yuto
- Abra Pampa (3.484 msnm)
- La Esperanza
- Palma Sola
- Santa Clara
- Purmamarca
- Susques
- Santa Catalina(Jujuy)
- San Antonio(Jujuy)
Simbols
La bandera de Jujuy Jujuy te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General Manuel Belgrano. L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927. Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1.994 la Llegislatura de Jujuy sanciona: Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En Manuel Belgrano com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduix exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.
L'escut de Jujuy La provincia de Jujuy seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i plata, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la provincia de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademes l'autonomia provincial. L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les mes venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de Tucumán i Salta, i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que es un doble homenage: del rei Carlos III a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador. Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de 1960.
Turisme
Jujuy es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La Trencall d’Humahuaca ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat.
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, es un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua musica i celebracions.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta provincia plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.
Les Yungas, nomenat tambe els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interessants propostes per ad estos bells llocs.