Diferència entre les revisions de "Joan d'Escrivà"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://www.artehistoria.com/es/personaje/escriva-joan Arte e Historia. Joan d'Escriva] | * [https://www.artehistoria.com/es/personaje/escriva-joan Arte e Historia. Joan d'Escriva] | ||
| + | * Martín de Riquer (1993): «Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivá». Cultura neolatina, LIII, 1993, p. 85-113 | ||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
Última revisió del 13:31 4 dec 2022
Joan d'Escrivà, (Regne de Valéncia primera mitat del sigle XV - Valéncia 1502), cavaller i escritor va ser Jurat de la ciutat de Valéncia, alcaide del castell de Morella i va participar en la Guerra Civil en el monarca Juan II (1472).
Mestre Racional del Regne de Valéncia des de l'any 1477 residí en Nàpols com a embaixador de des de l'any 1494 a l'any 1497.
Fon un atre dels autors del rogle lliterari d'amics de Bernat de Fenollar i era assidu a les tertúlies de Berenguer Mercader, en les que també fea acte de presència Lluís de Castellví.
Obra[editar | editar còdic]
La seua obra lliterària és anterior a l'any 1486. Va redactar junbt a Bernat de Fenollar el poema religiós titulat Contemplació a Jesús crucificat. Aixina mateix figuren poesies seues junt a atres de Joan Roiç de Corella en Lo passi en cobles (Valéncia 1493) obra de Fenollar i de Pere Martínes dedicada a Sor Isabel de Villena. En l'obra de Roiç de Corella Parlament en casa de Berenguer Mercader se li atribuïx la narració de la faula d'Orfeo i en prosa va escriure una retòrica Visió del juí de París. Se conserven atres dos obres poètiques seues: un Encontre d'amor i les Cobles de les Caterines, cancionetes de to popular i de temàtica amorosa.
Referències[editar | editar còdic]
- Arte e Historia. Joan d'Escriva
- Martín de Riquer (1993): «Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivá». Cultura neolatina, LIII, 1993, p. 85-113