Diferència entre les revisions de "Jeroni Torrella"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]]. | + | '''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - † [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]]. |
Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra. | Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]], a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra. | ||
Revisió de 17:36 4 nov 2022
| Jeroni Torrella | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Mege i astrònom | ||
| Naiximent: | 1450 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1512 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
Jeroni Torrella (Valéncia, 1450 - † Valéncia, 1512) , germà de Gaspar Torrella, fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina.
Va estudiar en Siena i en Pisa, a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any 1474, en Bolonya, va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de Ferran el Catòlic i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.
En l'any 1502 fon elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.[1]
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.[2]