Diferència entre les revisions de "Magraner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Magraner a la tardor.jpg|thumb|Magraner]]
 
[[File:Magraner a la tardor.jpg|thumb|Magraner]]
El '''magraner''' o '''mangraner''' (Punica granatum) és un arbre cultivat pel seu fruit, la [[magrana]]. Procedent del nort d'[[Àfrica]] i d'[[Àsia]] occidental, el magraner és freqüent en moltes regions de la conca mediterrànea, com en la [[Comunitat Valenciana]], pero especialment cultivat en [[Israel]], a on se cultiva una varietat més gran de magrana.
+
El '''magraner''' o '''mangraner''' (''punica granatum'') és un arbre cultivat pel seu fruit, la [[magrana]]. Procedent del nort d'[[Àfrica]] i d'[[Àsia]] occidental, el magraner és freqüent en moltes regions de la conca mediterrànea, com en la [[Comunitat Valenciana]], pero especialment cultivat en [[Israel]], a on se cultiva una varietat més gran de magrana.
  
 
Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.
 
Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.

Revisió de 02:35 28 set 2022

Magraner

El magraner o mangraner (punica granatum) és un arbre cultivat pel seu fruit, la magrana. Procedent del nort d'Àfrica i d'Àsia occidental, el magraner és freqüent en moltes regions de la conca mediterrànea, com en la Comunitat Valenciana, pero especialment cultivat en Israel, a on se cultiva una varietat més gran de magrana.

Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.

És un arbre dens, que arriba fins als 5 metros d'alçària. De fulles simples, opostes, peciolades, oblongues, enteres, lluents i caduques, en espines.

Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, de color roig, grosses i vistoses que al madurar dona lloc a la magrana que és el fruit comestible que conté llavors carnoses i és una de les fruites dolces típiques de la primavera d'hivern.

Enllaços externs

Commons