Diferència entre les revisions de "Inerrància bíblica"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El fonament d'esta doctrina estaria en este versícul de l'apòstol [[Pablo de Tarso|Pablo]] que va declarar al seu discípul Timoteo: ''Tota l'Escritura es inspirada per Deu, i útil per a ensenyar, per a corregir, per a instruir en justícia, a fin de que l'home de Deu siga perfecte, enterament preparat per a tota bona obra.'' ([[Segona epístola a Timoteo|2 Timoteo]] 3,16) | El fonament d'esta doctrina estaria en este versícul de l'apòstol [[Pablo de Tarso|Pablo]] que va declarar al seu discípul Timoteo: ''Tota l'Escritura es inspirada per Deu, i útil per a ensenyar, per a corregir, per a instruir en justícia, a fin de que l'home de Deu siga perfecte, enterament preparat per a tota bona obra.'' ([[Segona epístola a Timoteo|2 Timoteo]] 3,16) | ||
| − | Per als inerrantistes esta declaració de que les Sagrades Escritures havien segut inspirades per Deu mateix, desenrollant esta doctrina basada en simple llògica: si [[ | + | Per als inerrantistes esta declaració de que les Sagrades Escritures havien segut inspirades per Deu mateix, desenrollant esta doctrina basada en simple llògica: si [[Deu]] és perfecte, i tota la Bíblia va ser inspirada per ell, per tant, tota la Bíblia és perfecta. |
== Història == | == Història == | ||
| − | El tema de la infalibilitat bíblica va sorgir en els Estats Units en la década de 1970, reimprimint polèmiques del sigle XIX (inspiració bíblica) i de la década de 1920 (infalibilitat bíblica). A lo llarc de l'història del cristianisme, teòlecs i exegetes cristians i judeus varen interpretar la Bíblia en presuposts d'autoritat, veracitat en el seu text i mensage sense, no obstant, implicar historicitat, cientificitat i lliteralisme de manera uniforme a tots els texts bíblics com a prova d'ortodòxia. | + | El tema de la infalibilitat bíblica va sorgir en els Estats Units en la década de 1970, reimprimint polèmiques del sigle XIX (inspiració bíblica) i de la [[década de 1920]] (infalibilitat bíblica). A lo llarc de l'història del cristianisme, teòlecs i exegetes cristians i judeus varen interpretar la Bíblia en presuposts d'autoritat, veracitat en el seu text i mensage sense, no obstant, implicar historicitat, cientificitat i lliteralisme de manera uniforme a tots els texts bíblics com a prova d'ortodòxia. |
Els inerrantistes nortamericans varen començar a aplicar el criteri de "tot o res" a esta doctrina. Temerós d'un "efecte va dominar", que la no acceptació de la inerrància en cada detall, per eixemple, cronològic o científic, conduiria a la apostasia. Per tant, la validea doctrinal o el reconeiximent de la llegitimitat de teòlecs o grups cristians va aplegar a estar condicionat, en estos círculs inerrantistes , a la subscripció a les proposicions d'este concepte teològic modern. | Els inerrantistes nortamericans varen començar a aplicar el criteri de "tot o res" a esta doctrina. Temerós d'un "efecte va dominar", que la no acceptació de la inerrància en cada detall, per eixemple, cronològic o científic, conduiria a la apostasia. Per tant, la validea doctrinal o el reconeiximent de la llegitimitat de teòlecs o grups cristians va aplegar a estar condicionat, en estos círculs inerrantistes , a la subscripció a les proposicions d'este concepte teològic modern. | ||
Revisió de 16:29 27 set 2022
En teologia cristiana l'inerrància bíblica, és la creència religiosa que consistix bàsicament que la Bíblia per ser inspiració divina està exclosa d'errors. Mentres el terme entre teòlecs catòlics vol dir sense errors en tema de fe o moral, entre els teòlecs protestants nortamericans significa sense errors siga en qüestions de creències, siga en tema d'història o ciència.
Doctrina
El fonament d'esta doctrina estaria en este versícul de l'apòstol Pablo que va declarar al seu discípul Timoteo: Tota l'Escritura es inspirada per Deu, i útil per a ensenyar, per a corregir, per a instruir en justícia, a fin de que l'home de Deu siga perfecte, enterament preparat per a tota bona obra. (2 Timoteo 3,16)
Per als inerrantistes esta declaració de que les Sagrades Escritures havien segut inspirades per Deu mateix, desenrollant esta doctrina basada en simple llògica: si Deu és perfecte, i tota la Bíblia va ser inspirada per ell, per tant, tota la Bíblia és perfecta.
Història
El tema de la infalibilitat bíblica va sorgir en els Estats Units en la década de 1970, reimprimint polèmiques del sigle XIX (inspiració bíblica) i de la década de 1920 (infalibilitat bíblica). A lo llarc de l'història del cristianisme, teòlecs i exegetes cristians i judeus varen interpretar la Bíblia en presuposts d'autoritat, veracitat en el seu text i mensage sense, no obstant, implicar historicitat, cientificitat i lliteralisme de manera uniforme a tots els texts bíblics com a prova d'ortodòxia.
Els inerrantistes nortamericans varen començar a aplicar el criteri de "tot o res" a esta doctrina. Temerós d'un "efecte va dominar", que la no acceptació de la inerrància en cada detall, per eixemple, cronològic o científic, conduiria a la apostasia. Per tant, la validea doctrinal o el reconeiximent de la llegitimitat de teòlecs o grups cristians va aplegar a estar condicionat, en estos círculs inerrantistes , a la subscripció a les proposicions d'este concepte teològic modern.
Este terme resulta falaç a ulls de la ciència, especialment de la biologia, puix existixen diversos errors científics en posen en dubte la inerrància bíblica. Per a l'Iglésia catòlica quan s'afirma la inerrància bíblica, s'està proclamant que la doctrina religiosa de les Sagrades Escritures, que deuen ser interpretades en el seu conjunt, no conté errors en matèria de fe i costums, encara que l'escritor bíblic com a home del seu temps haguera subscrit a models cosmològics que, a partir de l'alvanç de la ciència, s'han vist superats.